United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Martí, assedegat d'amor, volia una caseta petita i plena de ventures, on trobés aquelles mirades lluminoses que entren en la foscor del cor i fonen la tenebra de la tristesa, on les rialles esclatessin i una dona bella, jove i sana, l'estimés lluny de tothom. Regalimava la dolor dins el cor d'En Martí. A cada recordança, hi queia una gota de foscor. Son pit esdevingué una tenebra, son cos afeblit s'an

Els homes, al contrari, tenen un esperit que viu per sempre, que viu després que el cos s'ha tornat pols, i s'aixeca damunt l'aire clar, fins als estels resplendents. Així com nosaltres muntem per l'aigua a veure la terra dels mortals, ells munten a belles contrades inconegudes que mai no veurem nosaltres.

¡Quina diferència entre el refinament artístic dels grans teatres i el deixo patriarcal d'aquella comparsa! Res d'actituds provocatives, res de glasses transparents i cames en l'aire, res d'abraçades i tòrcer el cos... I això que hi surt dona Cuana Torrellas. Vaya! Dona Cuana!

Aquesta transpiració, en alguns moments, arriba a ésser tan abundosa i ràpida, que les camises queden tenyides de la matèria colorant que el cos no ha tingut temps de transformar. Allavors diuen que suen el vi. De totes maneres, sense la beguda, faltaria la transpiració; el ble, o sia el cos, s'aniquilaria i s'apagaria el llum, com deia aquell.

En son llit, la Madrona vetllava sense gosar a moure's ben arrupida sota els llençols... Tenia por, sentia en son cor el trossejament del que pert el seu,... però al mateix temps tenia un altra pena més fonda, un dolor més gran; i era la pena del seu home, el turment que tancava aquell cos, que jeia all

No hi havia pas cap dubte. I procurant convertir en realitat la pensada, immediatament va fer passar un tub de plom per tot el llarg de la flamera, per tot el llarg del braç i el cos de l'Himeneus i, empalmant després aquell canó amb els que guarnien la saleta per a il·luminar-la artificialment, amb llum de gas, l'incipient estatuaire va exclamar: ¡Ja ho tinc! que és una manera ordinària de dir ¡Eureka!

L'ànima d'Elsa sent una angúnia intensa; amb una fulla d'arbre pren aigua de mar per mullar-se els ulls que se li entelen i amb una alga amarada es xopa els llavis que se li tornen esblaimats i emmusteïts, i amb un desfici de delirant, lluita amb una mosca vironera que volta remorosa per damunt el seu cos mort.

La fredor de sa carn jove, corglaça; la mirada morta en ses seves nines obertes i cegues a tota clarícia, fa defallir. Fulguren les brillantors de ses dents entre sos llavis muts eternament; sols la cabellera, encara vivent, oneja amb gentilesa dins l'aigua que la remou amb suavitat com si fes una manyaga amorosa. ¡Elsa és morta i la seva ànima resta al costat del seu cos!

Quan la dama, sos acompanyants y lo sacerdot foren al altar, que resplandia com una gloria, llavors aquella se traguè una cinta que li voltava lo cos y donantla al canonge que, pres de santa admiraciò, flectá 'ls genolls, aixís li va parlar: Eixa cinta l' han teixida las mevas mans.

Ara que és a la platja i ve la nit, l'animeta d'Elsa, poruga i desolada, tremola de fred i mira temerosa la solitud que a poc a poc es torna tenebrosa i freda. ¡L'ànima d'Elsa, vetlla el seu cos, encara joiosa de la seva beutat corprenedora, vetlla la seva gerdor gloriosa, encara galejant i escotorida! ¡Ha passat la mort sense desfer ses perfeccions exquisides, sense esgarriar ses harmonies reblertes de gràcia! ¿I si la nit no fos tan bondadosa amb ella? I si el sol de l'endem