United States or Angola ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els empresaris dels dos teatres grans li diuen: «Ja veu com est

Berlin és una ciutat que deixa a un hom despagat. El seu centre de moviment, els seus suburbis sense vida, sa famosa via Unter-den- Linden (un intent de combinar el carrer Oxford, de Londres, amb els camps Elisis, de París) no produeix gaire impressió, per ésser massa ampla relativament a la llargada. Els seus graciosos i encisadors teatres, on la presentació i les decoracions són menyspreades pel treball artístic, i on les nombroses representacions consecutives d'una obra no són acostumades, car, en assolir una l'èxit major, és representada freqüentment, però mai consecutivament (per la qual cosa a Berlin poden veure's en una setmana set obres distintes); amb son teatre de l'

Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa llargaruda.

No se'l veu ni en teatres ni en diversions. De vegades passen tres mesos que a penes surt de casa. Abans mai feia falta de matí i tarda a casa la seva sogra; però encara s'entristia més, i ja no hi va sinó de tant en tant. Alguna volta que altra el veig amb una família molt amiga de la seva... Li han tingut d'arreglar la casa, perquè, d'enç

Ja crec que els he dit que els teatres de Santa Creu i Liceu no s'obren. Perquè? Per mor de les circumstàncies. Doncs : el teatre Romea s'obre avui. Mai dirian per què? Per mor de les circumstàncies. Oh! el millor del cas és que tots semblen tenir raó.

Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora més tard, en consideració als habitants de la Barceloneta que assistien als teatres públics de l'enclòs urbà. Durant la Quaresma omplia els teatres públics el drama La Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist.

Ell no va a teatres, passeigs, ni cafès; passat el temps dels banys, que per ell no tarda molt a passar, es floreix, es consum, perquè no troba gust en cap de les moltíssimes frivolitats que serveixen de recreació o sisquera distrauen als demés mortals. Nedar, o parlar de nedar... i res més.

Tots els teatres plens, tots els òmnibus plens, el passeig ple, els bancs plens; el ferrocarril ple de gom a gom sens parar mai.

-Això mateix vaig dir-li jo. Però ell em va fer aquest argument: «-Tu saps tan com jo que no podem llançar-nos a sortir en cotxe cada diumenge, ni anar als teatres cada dos dies, ni berenar totes les tardes al Royal, com feu vosaltres. Tampoc estem en condicions de fer-nos un trousseau que ens permeti canviar de vestit com uns transformistes...»