United States or Philippines ? Vote for the TOP Country of the Week !


¡Però si això s'ha vist sempre, si això és la muntanya! ¿Què es creu que aquí és com per avall, que la primavera dura tot l'any? Aquí l'hivern tot s'ho menja, el bon temps dura pocs mesos i no dóna lloc als esplets de la terra.

La tia Paulina voldria fer d'en Melrosada un home elegant i gentil; i, com que ella no creu que res sigui impossible, treballa sense parar. El casament d'en Melrosada i la vidua l'interessa com si es tractés del casament d'ella mateixa: això justifica la visible inquietud que la domina quan tot just apunten les primeres hores de la tarda.

Comprant un bitllet, a l'estació de sortida, per a l'estació on es vol anar, hom creu tenir-ne prou. Res d'això; en arribar el tren que us interessa, aneu a pujar tot seguit; però un guàrdia us deté amb el gest i un senyal de la . -Vejam els vostres papers!

Jo m'he trobat, un dia, que em vaig llevar de matí per anar a buscar la llevadora. Surto de casa i toquen hores (primera campana). Encara no havia donat quatre passos quan... ganinc gananc, ganinc gananc... les burres de la llet. (Vagin comptant per no entretenir-nos.) Arribo a la cantonada i veig el cartell de Santa Creu La Campana de la Almudaina . Ho estava llegint i em sento: -Senyor, la gorra. Passava un combregar. Em descobreixo, i estava encara agenollat quan les cabretes, venint apressuradament, em fan alçar i arreconar-me a l'altre cantó, des d'a on veig el cartell dels Campos que deia: L'Esquella de la Torratxa , i el del Liceo, a on la nit passada havien debutat uns campanòlogos. Dono quatre passos i un d'aquests que venen llumeneres començ

El passeig de Gràcia! Si n'és de dèliciós! Ja és modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gràcia. Barcelona sempre ha tingut molts enemics. Diem això perquè la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt , bruta.

-Bona idea- digué el companyó, que creu

-Ben extraordinària: paraula. vaig murmurar jo. -Quant creu V. que pesa? demana George. I el vell respon: -Divuit lliures i sis unces. (Llevant-se i ficant-se l'abric.) . Far

Els nois seguiren parant atenció i vigilant. Al cap de poc, un pensament revelador creu

Que ell es creu damnificat per nosaltres, jo ho : així, quan ell m'envia a cercar no vull anar-hi; sobretot de vergonya, perque conec al fons de mi que l'he enganyat, i després perquè tinc por que no m'agafi i no m'imposi un càstig pels torts que es creu que li he fet.

Tots plegats, mig despullats, mig vestits, esperen el toc de les dotze. -Nang, nang... Així que les esperades batallades comencen a caure, ¿en voleu, de bellugadissa de braços i mans estenent per fronts i pits el senyal de la santa creu?