United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !
El passeig de Gràcia ens ofereix a la vista el mig cèrcol de muntanyes guardant un pla deliciós, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot son àmbit no s'hi veu ningú que sembli estar-hi per força, sinó al contrari, per acte propi de voler, encaminat a proporcionar un goig.
-Per avui no és pas cas de sortir a passeig, amollegat com est
El passeig de Gràcia! Si n'és de dèliciós! Ja és modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gràcia. Barcelona sempre ha tingut molts enemics. Diem això perquè la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt bé, bruta.
-Vull fer un passeig tot sol... vull pensar moltes coses- va dir al brancal de la porta i s'an
-Si... d'un ram que va dur de Barcelona per a la mamà... La Nieves era llesta i pressentí vagament quelcom del que passava. Son front clar i pur s'acolorí d'una veladura rosada que hi muntava sempre que rebia una viva impressió. Només digué: -Tot ahir tarda vaig esperar-te... -El senyor Reguera se m'endugué a passeig... -Sempre el senyor Reguera! Ja te vaig dir que no te'n fiessis...
Jo prossegueixo el meu passeig, tot donant voltes a les fondes idees que el doctor Calvet acaba de suggerir-me en mig de les seves rialletes cíniques. ¿Ser
No cal dir que ara és bellugava més que no pas abans; un nen ho veuria. Ebbson digué que, de moment, ja anava bé. Semblava que començava a fastiguejar-se. Si l'hagués deixat fer, penso que aleshores hauria marxat a casa seva; però jo estava decidit que romangués allí fins que el treball fos llest. Havia ja abandonada tota idea de passeig en bicicleta.
La Barcelona alegre, ociosa, la Barcelona movedissa, no la busquin sinó al Passeig de Gràcia, i ara més que mai d'enç
El passeig es fa a camades per la Rambla, i el to superfí el dóna un sèquit no menos numerós d'estudiants de primer any d'Institut, fumant cigarros de matafaluga lligats amb paper de regalèssia. Vestit de vesta amb penjarelles d'immundícies vàries i forros de ca l'esparter. Botines amb ullets, com abans se duien les cotilles.
També li escauria una colla d'alemanys deixats per treure'ls a passeig fumant llargues pipes i dient: «-So!» El públic riuria, tot exclamant: «Guerra amb semblants persones? Fóra massa absurd.» Si no és acceptat pel Govern el meu projecte, el recomano a la Societat de la Pau. Ens vàrem veure obligats a prolongar la nostra estada a Praga.
Paraula Del Dia