United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tota aquella gent no ha vist, en substància, sinó un òmnibus, i per ells es com si se n'hagués anat a mig Barcelona Al vespre, l'un pren aigua de pega. L'altre goma. Tots duen canonets de càmfora a la boca. Com la por fa corrípies... Envien a buscar un metge, i l'endem

Jo encara sentia una recança d'haver tingut d'abandonar la rara visió de la comitiva ajogassada..., però, així que anàvem a arrencar carretera avall, veu's aquí que em veig una colla d'aquelles noies, dins d'uns carruatges grans, com òmnibus, que també se'n tornaven a ciutat. Pel qui les hagués vistes arribar, estaven desconegudes, transfigurades.

Tots els teatres plens, tots els òmnibus plens, el passeig ple, els bancs plens; el ferrocarril ple de gom a gom sens parar mai.

A tot això, se sent la ronca veu del còlera, cridant; per tot te deixo! i de seguida ve aquell gran esgarriament d'homes i dones, vells i criatures; bagul d'aquí, maleta d'allà, cotxes, tartanes, carros, carretons, òmnibus i ferrocarrils, tot en doina.

Pregunteu-los si se n'aniran, i amb una rialleta mes falsa que una mula guita, vos responen: -Ca, de cap manera! Jo no tinc por. Es dir... per ara, el que toca avui, em quedo. Surt un òmnibus d'un extrem de la ciutat, portant una família fugitiva, i per a anar a l'estació del ferrocarril de passar per molts carrers.