United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


I tant va voler sentir de prop les oracions, que féu una remor lleu que els dos soldats van sentir. Sobtadament l'oració finí; els frares emmudiren tremolosos. -Pare Prior! he sentit un soroll!... -Jo també! Llavors el capità, sense saber per què, va tenir por, una gran temença d'ésser descobert.

En Quimet us narrava pintorescament la seva vida de solitari; us ponderava el seu gaudi misantròpic; la pau de les boscúries, el repòs que dóna l'absència de camins i carreteres, la certesa de tenir el germ

Ah! Us ho prometo! és un gran plaer, el de tenir entaulats els vells companyons i pensar: -Això anir

Vaig tenir por! ¿Com era que fos allà, la Pesta Negra? ¿Com havia pogut arribar-hi a aquella alta torre, que dominava timbes? Tot el que m'havia contat Sperver de la seva potència misteriosa em va semblar justificat!... L'escena de Lieverlé rondinant contra la pared em va passar davant els ulls com un llampec!

Al cap de dos dies havia d'arribar el comte, i estava amb ànsia per saber la impressió que el seu treball li faria. Prou que ho veia, que havia de ser bona; però el mateix desig li encomanava el dubte... un dubte semblant al que havia sentit en altre temps quan amb tot i tenir l'assegurança que la Malena l'estimava, no li gosava declarar el seu amor, tement una revolcada.

Però volia dir que els podríeu veure... escampats per totes bandes, sabeu?, d'una manera general: com feia aquell vell geperut de Ricard. -Ricard? Còm més se diu? -No es deia de cap més manera. Els reis no tenen més que un motiu. -? -Tanmateix. -, si els plau, Tom, en bona hora sigui; però jo no vull ser-ne, de rei, i tenir només que un motiu, com un negre. Però digueu: on cavareu, de primer?

No era molt gran, perquè tenia, a tot tenir, vint peus de profunditat per quinze de llargària, però era alt, mig partit per sòlida obra de llates, i tancat amb una porta igualment de llates. En tot el llarg s'estenien prestatges, i sobre aquests prestatges hi havia botelles colgades, en un orde admirable. N'hi havia de tots els anys: de 1780 a 1840.

Deu tenir la seva explicació. -No, no la , i això és el més remarcable de tot. Solament ho puc explicar com una estranya sensació d'inquietud que sembla haver-se apoderat de mi. Ethelbertha m'esguard

La brama va córrer de que s'errava de medicina, i molts pensaven: no m'agafaràs... Però a n'ell si que tant se n'hi endonava de tenir més poca gent. Així no el distreien tant de les seves cavil·lacions.

-Si es vessa!... Que no ho veu? -Vaja, no siguis arraixa. Això rai, que no us costa res. -Es coneix que no la d'arrencar ni perdre les ungles, que, si no, no ho diria. Xo! ¡Aquest dimoni de burro! -Fuig, dona, si ni se't pot tenir de tan sec! -Doncs, amb tot i ser tan vell, em fa posar els cabells blancs.