United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ethelbertha i jo realitzàrem la nostra part del programa, i aguardàrem a coberta tots sols. -Sembla que s'ho prenen amb calma- va dir Ethelbertha. -Si en el curs de quinze dies- vaig respondre-li -es mengen la meitat del que hi ha al yacht , necessitaran un temps bastant llarguet per a cada àpat. El millor que podríem fer és no donar-los pressa: si no, no acabaran amb la quarta part del que hi ha.

-Aquesta ampolleta costa vuit duros. -Rei de la vida! com vuit gallines! ¡Miri, veu aquests mobles són... són... sistema Napoleón quinze! tenen molt mèrit!

Ja fa quinze dies que no rebem el correu ni tenim notícies de fora; però ha d'ésser grave lo que passa, perquè aquest home puga sostenir-se i exercir sa autoritat fora de tota llei i raó.

Però que no passi de quinze. Que sempre en tingui quinze. Si en setze ja no en fem res. Les modes de vint, restaurades per la tintura Padró i les potingues de casa Roviralta. Quan se tenen diners és de gran to fer-se l'amiga i segona mare d'algunes polletes. Tururut dotze hores. Me sabrien dir què hi fa la gent, a fora?

Quan una dona vol una cosa, fins Déu la vol. Sobretot si la dona és com la senyora Tereseta. La senyora Tereseta cinquanta anys, i ja n'ha passats quinze de viduesa: un hom comprèn que el seu marit, per esborrat que fos, hi resultés incompatible. Es una dona decidida. Qualsevol incident de la vida l'engega cap a un determini, amb una celeritat insuperada pels moderns howitzers . Una persona que tot just li hagin presentat, pot gallejar, la inexperta, de qualsevol convicció o tarannà; però al cap de cinc minuts el seu coll mústic ja haur

Arriba a servir-se d'expressions comprometedores. Ella se'n riu sistemàticament, com és de llei que se'n rigui tota noia amb alguns anys d'experiència; però les rialles de l'Adelaida no moderen la falagueria d'En Llucià, ans l'exalten. Fa quinze dies que dura el diàleg d'aquests dos personatges. Tots dos han adquirit el costum de cercar-se francament, sense dissimulacions de cap mena.

Així s'escolava el temps a la masia i Kobus s'estranyava d'enyorar tan poc el seu celler, la seva cuina, la seva Katel i la cervesa del Gran Cérvol, convertida en costum de quinze anys ençà.

La Francisca s'és encabida a la cuina, i en un dient de parenostre, asseguda en un escambell, s'ha menjat la seva racció d'escudella, xarrupant el brou. Ha posat quinze cèntims a la butxaca de l'hostalera, qui ni lleure ha tingut de pendre'ls; ha begut una tirada de vi, oferiment d'un carboner amic del Zidro, i ha partit. De retorn, els viaranys eren animats per corrues de bosquerols.

-Gràcies, senyor Kobus- digué la petita, aixecant-se tota cuitosa. Va fer una bonica reverència per a escapar-se. -No t'oblidis de dir allí dalt que arribaré d'aquí a quinze dies, si no abans. -No, senyor: no m'oblidaré de res. Estaran ben contents.

-Quan tingueu quinze anys- digué l'àvia -us ser