United States or Caribbean Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Pèl dit carrer de Montcada sempre y quan hi havia sentencia hi passava lo sentenciat, que, si ho era á açots, en cada cantonada sobre sa núa esquena sentia la dura pala de cuyro del botxí.

-Guim si et descuides! No t'espantis!... no ploris!... -Quan veig que s'afrontis cap a jo!... li esbocino l'arma al cap i l'hai estemonit!... ¡Com me garbava la cama!... Em tenive més fort!... És un dels óssos més rascos que vist! -És que ara permuten. ¡El pèl que ara puja és el bo! Dura fins a l'hivern. S'han de matar a la tardor; ara a l'estiu, la pell no tanta estima.

Els diumenges que fa bo, aquest espectacle dura tot el dia. Ça i lla s'aturen, esperant torn per entrar a la resclosa, llargues rengleres d'embarcacions. Es veu com avancen, passen i desapareixen al lluny. El riu, a ple sol, és cobert, des del palau de Hampton fins a l'església, de groc i de blau, de taronja i blanc, de vermell i de rosa.

que sempre l'escolto amb esgarrifances mentres dura la llarga modulació de l'última nota. Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o pesa arròs i fideus; vostè que una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis gran amb aigua viva a Barcelona... ¿com és que va a fora els diumenges?

-, senyora, . -Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a mi... -Però, es pensa que tinc posició?... -Posició? Ara em surt amb lo de la posició?... -Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui; però em sembla que ja dura massa dies. -, s'ha acabat: no n'hi parlaré més. -Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la.

Els balladors hi estan entusiasmats. No voldrien que s'acabés mai. Per dues vegades els musics hi han posat fi, i els picaments de mans de la gentada han obligat a repetir-lo. I el vals dura fins que en Lluc Moltó rebat, esbufegant, el cornetí sobre les taules del llagut, i exclama, amb un crit desesperat: -S'ès acabat el bròquil!

Si aquest que us ha subministrat aquesta seguretat, no us ha pagat, a més d'aquesta seguretat, un sou del tot esplèndid, ¿es això una desgràcia tan dura, i creieu que per això cal llevar-me la vida? »Avui, ¿com us retireu? ¿o teniu com excedent, després de l'hivern que heu passat amb abundor de queviures, el que hàgiu rebut de Seutes?

La minyona, mentre dura aquest monòleg, s'est

La immobilitat dura un moment. L'home sembla decidir-se. Una lleu estremitud circula per l'encordillada de músculs i tendons dels seus braços.

Posat en tan dura alternativa, ell hauria volgut almenys llibres bonics, dels que portaven versos amorosos o expliquen històries desenrotllades en vergers idíl·lics, perfumats de flors i plens d'ocells. Però el limitat pressupost no li arribava per a comprar-ne, i també li va caldre limitar el goig literari.