United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ha sentit quina llei de paraules? L'últim vals! -Si, fillet. Poc qne era natural que en pronunciés d'altres en Rivelles, el gran sarauista. Tots morirem així mateix; cadascú acompanyat dels seus vicis i virtuts. Les nostres aficions seran la música, que far
Va extremunciar-lo, va fer la recomanació de l'ànima... Un moment el pacient va obrir els ulls sense mirada. -Rivelles! -Es... l'últim vals -va respondre en Rivelles amb una veu que no era d'aquest món. Després un llarg silenci. Després la mort.
I ve que arriba l'últim vals. Els musics, encastellats a dalt del llagut, després de xerricar llargament el vi ranci d'un porró que va passant entre ells de m
Quan, acabat el vals, en Garet aconsegueix arribar a casa del seu oncle, no hi troba més que l'avi, l'avi Pau Pere-Bo, anomenat així perquè un dels seus passats se digué Pere i meresqué el sobrenom de Bo; i heu's aquí, entre parèntesi, per què en aquella casa tots els homes són Pere-Bons i les dones Pere-Bones.
-És molta d'honor per a nosaltres, senyor Kobus- respongué el masover tot somrient, -molta d'honor, però ¿en sap la petita? Em creia que mai no havia donat un tomb de vals. -Súzel és una papallona, Christel, una veritable fada; té ales!
Es forma un grupet de gent, i un policia acut precipitadament a l'escena. -Val... diu el gos de la llet -val vint vegades el que tu vals abans no acabi jo amb tu. -Vols dir? exclama l'altre. -Sí, sí, nét de gos d'aigua francès, menja cols!... -Mare de Déu! ¡Ja deia jo que ho llençaria tot! diu el lleter. -Ja t'ho deia jo!
El xicot, tot passejant-se, xiula per lo baix el vals de Faust , i s'atura a mirar els quadros, que són de la història del Hijo pródigo . Davant de cada un s'hi planta, i llavors, parant de cantar, llegeix: Pide la herencia a su padre. Se entrega a la vida disoluta.
I, quan Kobus hagué acabat el vals i es gir
Però eren Fritz i la petita Súzel els que desvetllaven l'admiració universal, per llur gràcia i llur posat de benaurança. No eren d'aquest món, es gronxaven en el cel; aquella música que cantava, que reia, que celebrava la felicitat, l'entusiasme i l'amor semblava feta per a ells: tota la sala els contemplava, i ells no es veien més que a si mateixos. Hom els trobava tan bells, que de vegades un murmuri d'admiració corria per la Madame-Hütte; hom hauria dit que allò anava a esclatar; però la felicitat d'oir el vals obligava la gent al silenci. Fins al moment que Hâan, esdevingut com a foll d'entusiasme tot contemplant l'alta filla del burgmestre, es redreç
Paraula Del Dia
Altres Mirant