United States or Mayotte ? Vote for the TOP Country of the Week !


Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot dient: -Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n vagis.

Sense perdre la seva feblesa, va aclarint-se, animant-se... La veig... Sa mirada m'envaeix, m'embriaga. Reparo detalls encantadors... Es jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis llentiós, o, més ben dit, ruixat d'una pols d'or... el coll llarg, el front prominent i pensívol. Sos cabells de color de palla ornats amb floretes pàl·lides cauen-li lassos esquena avall i es perden en el fons de lil

Giro esquena, i, tot anant-me'n, encara el sentia cridar: -Vingui a veure els cranis! Torni, doncs: torni, i els veurà! A Harris li plauen les sepultures, les tombes, els fossars, els epitafis, les inscripcions funeràries.

-Tu també, nap boal? Ja t'atraparé sense córrer. Avui no em vui enquimerar, perquè totes ses alegries me ballen dintre es cos. A veure qui m'encerta aquesta endevinalla. Escolteu. Què ès, una cosa?... Panxa a darrera, esquena a davant, cames són oreies d'ase: llondro ser

Aquell front aplanat, aquell rostre acabat en punta, aquella barba rojenca, eriçada damunt les galtes, aquella esquena llarga i magre, aquelles cames nervioses, la cara, el crit, el posat, tot, tot revelava la bèstia salvatgina amagada sota la màscara humana! De vegades callava un segon per escoltar i feia vacil·lar l'alt parament com un fullam, tot movent el cap.

Somniá que la encarcellavan y que, condepnada á ser passada Boria avall per lladre, eixia de la presò dalt de la somera, ab un rétol á la esquena que duya per escrit lo nom del delicte de que se la culpava.

Encara em sembla que veig com la Jacobè, de quatre grapes damunt de la roca, alzinava esverada el seu caparró ornat amb lliris de platja, tot ruixat de gotetes tremoladores, i com en un moment la seva cara passava de la sorpresa a l'espant, de l'espant a la consternació i de la consternació a la còmica hilaritat. ¿Que et creies estar en sec, Minguet?... Si ens descuidem!... A mi l'aigua em regala esquena avall que em fa unes pessigolles!

Fritz, tot turbat, s'havia acostat a la finestra. Veié la pobra criatura que es posava a córrer, tot pujant el carrer. Hom hauria dit que tenia ales. -Vet aquí nostres afers acabats- reprengué Hâan; -ara, en camí! Tot girant-se, Kobus el veié com ja davallava, amb el registre sota l'aixella i arrodonint la grossa esquena. S'eixug

Pèl dit carrer de Montcada sempre y quan hi havia sentencia hi passava lo sentenciat, que, si ho era á açots, en cada cantonada sobre sa núa esquena sentia la dura pala de cuyro del botxí.

Veia al davant meu el crani calb del vell cordaire, el seu bescoll gris-blau, la seva esquena jupa. No en pas freturança, de nosaltres, per a aquesta feina terrible!