United States or Moldova ? Vote for the TOP Country of the Week !


-... - feia l'hongarès amb una veu dolça i profunda: -és bona cosa d'abraçar un vell amic! Però amb la que estimeu i que us estima... ah! Fritz... és, tanmateix, un altre encís!

En Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, digué aquestes paraules al seu amic: -Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els miracles mai són provocats pels orgullosos.

VIOLA Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai. OLIVIA Què farieu, doncs?

Aquí se'ns ofereix una observació. Així com de totes les bèsties la part preferida és el cap, no succeix així amb el del gall, i això que no res de dolent. Els caçadors donen el cap del senglar al primer que l'ha ferit, com a mostra de deferència; del porc també es el cap en més estima que les altres parts; el mateix passa amb la llebre.

-Ah!... va fer el vell rabí, tot redreçant-se, amb els ulls badats d'admiració: -és la petita Súzel, estima la petita Súzel!... Vaja, vaja, vaja... me n'hauria hagut de témer! Però no hi veig mal en això, Kobus; la petita és molt gentil. És el que et convé... hi seràs feliç, molt feliç. -Volen donar-la a un altre! interrompé Fritz, desesperat. -A qui? -A un anabaptista. -Qui t'ho ha dit?

SOLANIO Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell mateix se dóna. SALARINO , anem. NERISSA. Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.

El que és trist, en el cas del barretaire, és veure'l propietari d'una sala teginada de roure que ell menysprea, quan tanta de gent hi ha que estima aquesta ornamentació i li cal pagar grans preus per haver-la. Vet ací la llei del nostre baix món: a cadascú li toca precisament allò que tant se li en dóna, i sempre són altres els qui tenen allò que faria la felicitat de llurs veïns.

No hauria volgut confiar-ne l'encàrrec a ningú, ni tan sols a Sperver, a qui tant estima! Així és que la senyoreta Odila no gosa expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. En fi ¿què us diré? El comte de Nideck és l'home més digne, el pare més tendre i el millor senyor que hom pugui desitjar.

És dolç, quan es diu i es fa una cosa bella i baronívola, retreure en els que un estima la memòria d'un. Així parla Xenofont, galopant al llarg de la falanx, que condueix al mateix temps; i havent col·locat els peltastes a les dues ales, avencen contra els enemics.

-Ja ens veurem, donya Esperança- va dir la senyora Socors, senyalant amb un ullet lo que havia sorprès. -Ah! ja, ja; si tothom fes com jo, que no em fico en res... Ja ens veurem. Estigui bona. La minyona ja havia baixat; la senyora Socors va posar un ceferino a cada noia, i els va dir: -Vamos, aneu, filles meves. La mama ja us estima, ho sentiu? -Faci'ns venir a buscar aviat.