United States or Bolivia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-De vegades les pobres dones es perden si tenen la desgràcia d'anar a raure amb un gandulot. Veu? Potser aquesta dona no hauria donat res què dir, i per mor d'ell... qui sap?

Per això, el dia que va topar-se en ple bosc amb mossèn Esteve, va semblar que se li obrís el portell de l'esperança, i, buidant totes les angúnies que el consumien, va explicar, fil per randa, al sacerdot, totes les faltes que li pesaven sobre la consciència, tots el seus propòsits espatllats per la malvolença de la gent del poble, tots els seus esclats d'ira en considerar la seva desgràcia, tota la seva fam de justícia, malmesa per la de venjança que feia niar dintre el seu pit la vida de bèstia ferotge que es veia obligat a dur.

Prova que no ni un dit de vergonya el negar l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia, pregunteu an en Fabià. FABIÀ. Un covard, devot y religiós de la covardia. SIR ANDREU Maleitsiga! Si l'atrapo's recordar

-Doncs, ¿sap que un apotecari que es plantés al costat d'aquest arbre en poc temps s'hi faria ric? -Ajà... miri's... el manzanillo . -D'aquest arbre en surt aquell vi que en diuen manzanilla . -Ve-li aquí una cosa que el llibret no la porta. -Miri's, senyor Verdós: vegi, si an aquesta gent els succeís alguna desgràcia, si s'ho tindrien ben merescut. -Vol dir?...

Són set a dansar al meu entorn i ningú no sap dir el que he pogut fer del martell! També el martell fou retrobat, però per desgràcia l'oncle no va saber veure el senyal, fet a la paret, de l'indret on calia ficar el clau. Vam pujar tots, per torn, a la cadira, al seu costat, per veure de reconèixer el famós punt, i cadascú va indicar un lloc diferent.

-I és una desgràcia, una verdadera calamitat la que ens ve sobre- afegí després d'uns moments de silenci. -Aquest home, amb sa falta de sentit pràctic i amb son poc talent per a saber distingir qui el burla i l'explota del qui li vol , ens est

I va plorar!... Va plorar fortament, desesperadament, amb la desesperació de la desgràcia que ja no adop. I els seus gemecs, sortint-li a batzegades del pit, semblava que fessin trontollar les parets i voltes del carreró.

Quan esdevenia qualsevol desgràcia, ningú s'encomanava a Déu, per a donar-ne la culpa als habitadors de la torre del Barbut. -Són el flagell del terme- deien molts.

Tota la desgràcia li venia d'haver mort un mal home. Perquè, d'enç

La mare d'en Melrosada estava indignada amb ell, perquè volia que li pintés la seva Santa per tenir-la a l'alcova. La bona dama es deia Rufina, i en Melrosada no sabia com fer-s'ho. Després de molt patir va trobar una estampeta francesa de Santa Rufina, i amb aquell model produí una desgràcia de color blau i de color rosa que fou l'admiració de tot el veïnat.