United States or Malta ? Vote for the TOP Country of the Week !
S'anava endolcint la llum. S'acostava el capvespre. Els ulls d'En Vingut lluïen amb una mena d'exasperació. -Què penses? va dir-me En Vingut, malfiant-se del meu silenci. -Penso en el teu antecessor, en el darrer ermità. De segur que en aquesta hora passava el rosari, i santificava la naturalesa, trenant dolces lloances a la Mare de Déu, dient-li estel i rosa.
La mestressa, la Rosa, tan bon punt s'adon
-No en facis estat!... Jo ja ho veig! males llengües diuen que van veure la Rosa festejar amb un sagal i que la jove va dir que amb ella ja n'hi havia prou de prenyades a casa. -Reina del cel! La Clàudia va sentir una onada de rancúnia que li féu cuidar perdre la raó. Va asseure's en el tirant d'una carreta amb un panteix terrible i una tremolor de feblesa va escampar-se per tot el seu cos.
»La morta de la finestra oberta em predicava una lliçó de moral. Ma rosa del jardí de la parròquia!». «Vaig assistir a una comèdia alemanya anit passada», digué la Lluna. «Fou en una petita ciutat. Un estable havia estat convertit en teatre; és a dir, els compartiments romanien en peu, tots adornats per a servir de llotges. Tot el fustatge era cobert amb paper de tons vius.
Els seus tertulians eren tots veïns de la mateixa casa: la senyora Rosa, que havia volgut ésser monja, i després es va casar, i el marit no li havia viscut sinó dos mesos; d'aleshores enç
De tant en tant les branques foranes semblava que no deixessin passar aquell èxode i que preses d'un sentiment recador els volguessin aturar, amb ses espines que esgarrapaven els bous, els matalassos i la carreta, i restaven brandant en l'aire, com si els diguessin: -No marxeu! La Rosa aclucava els ulls i la mare plorava silenciosa foragitant els pensaments que l'exaltaven.
Un cop les tenien a casa parlaven de despeses, que el pa no allargava com abans, que essent dues podrien repartir-se en dues cases, que si poguessin vendre la mica de patrimoni de la Rosa, comprarien bestiar a la fira de Massanet i tot aniria millor.
Avui és la jove del noi gran que la treu. La Clàudia mira el món com un desert i la vida com un mar furient sense un areny que l'empari. Ella tenia els bous i la carreta i els mobles. La Rosa aquells papers que li deix
La Clàudia i la Rosa abraçades van avançar entre les aigües roges de la riera folla. I tots els pagesos que van arribar en aquell indret, reculaven astorats. -Quina rierada! El temps s'aclaria a poc a poc com si es deixondís d'un somni. El mateix dia en què va marxar la Clàudia, la jove va tenir un noi. -Quatre nois arreu! Tot és pel Rei aquí casa.
-Ja no us esteu amb el noi gran? -Avui me n'ha tret! Tots em volen, i quan saben que el que té la Rosa no es pot vendre, arrufen el nas, i jo marxo per estalviar-los la feina de treure'm. Ara la jove del gran les ha agafades contra la Rosa. Pobra beneitona.