United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquest to elegíac d'en Melrosada ha entristit una mica la conversa. La Lluïseta, amb la seva alegria animal, i passant la m

Però que no passi de quinze. Que sempre en tingui quinze. Si en setze ja no en fem res. Les modes de vint, restaurades per la tintura Padró i les potingues de casa Roviralta. Quan se tenen diners és de gran to fer-se l'amiga i segona mare d'algunes polletes. Tururut dotze hores. Me sabrien dir què hi fa la gent, a fora?

No teniu respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta conducta tant fòra de to? SIR TOBIAS Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al dimoni!

En Temme no se sabia avenir d'aquelles escenes. Com més les repassava, més li semblaven fora de to. Ni mai que hagués parlat de res! Maleït fos el gussi! Però ¿qui s'havia de figurar que una proposició tan innocent hagués de causar tan bell disgust!

-Em sembla: digué George en un to de veu quasi patètic, del qual havia desaparegut tota l'agressivitat -em sembla, si no ho preneu a mal, que fóra bo de pendre un cotxe, si n'hi ha per ací. - deia jo que fèieu una cara estranya- digué Harris amb afecte. -És el cap, oi? -Potser , que és el cap- respongué. -Ho anava observant mentre veníem, però no us volia dir res.

I lo cert és que avui tot Barcelona acut a la Plaça Real al vespre, i fins hi ha sèries disputes sobre si el cornetí o el butzen han donat una nota fora de to.

Jo m'havia abocat pel cim de la borda del barquinyol, obsés per aquella gruixa d'aigua. Hi endinsava tossudament l'esguard, procurant destriar quelcom entre l'ombriva intrasparència del fons, d'un to corprenedor d'etzavara. Segons la dita, mai cap corder, dels nats, havia pogut trenar cordill ni soga capaç per a assolir el capdavall de tanta pregonesa.

-I meu- vaig dir-li en un to eixut. Jo havia pres la làmpara, i ell va voler tenir-la. - està: més m'ho estimo. Marxeu endavant, mestre Zulpick. Vam davallar. El llum tremolenc il·luminava aquelles voltes de deu segles de vellúria. El soroll furtiu de les nostres passes, damunt els graons, era d'un estrany efecte. El meu cor bategava amb tanta de força que n'hi havia per a esberlar-me el pit.

-Sembla que ha caigut alguna cosa- diu en to indiferent. Després, sacsejant-se tot ell amb tranquilitat, afegeix, triomfant: -Però em sembla que li he fet saber el preu del midó. Penso que no tornar

Hi havia un to d'amenaça tan ferm, en les paraules d'en Biel, que la Malena va esferir-se'n i va fer acció d'apartar-se. I ell, que va notar-ho, va agafar-la per la m