United States or Equatorial Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Hi ha una nena, tota petita, que només quatre anys, però que sap el parenostre tan com qualsevol dels altres; i la seva mare seu a la vora del seu llit, cada vespre, per sentir-lo. Després la besa i seu al seu costat fins que ella trenca el son, cosa que generalment s'esdevé tot seguit que tanca els ulls. »Aquesta nit els dos infants majors estaven prou entremeliats.

Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove doctor, que era de Múrcia i es sabia les Leyendas de Zorrilla com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia ben el què es feia. Es tanc

Ja fora poblat, va tirar a la dreta, camps a través, i en un dient de parenostre va ser al de can Bartra. El cor i els polsos li batien esvalotadament, les orelles li brunzien com si tingués el cap convertit en un rusc, i els punys se li cloïen amb tanta força, que cuidava escorxar-se amb les ungles els palmells de les mans.

Després va abeurar-se en un càntir esgalletat i sense nansa, que havia trobat, pocs dies abans, prop de la font; va sortir altra vegada al defora, va aplegar el magall, i acabant-lo de manegar en un dient de parenostre, va fer algunes passes en direcció al tros de terra que volia convertir en hort. El sol començava a empendre la davallada de la tarda.

Doncs : aquella mateixa nit va anar de corcoll dins un cobert on jeia embriagat, i es va petar el braç. -Això esparvera. I còm ho va conèixer que ella l'embruixava? -Senyor! prou que us ho dirà, mon pare. Mon pare diu que, quan us miren d'allò més enravenades, és que us embruixen, sobretot si remuguen. Perquè quan remuguen diuen el Parenostre a la inversa.