United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !


En primer lloc, és de rigor que l'hereu no es casi fins que totes les germanes estiguin col·locades . Això fa, naturalment, que el pobre xicot passi sospirant tota la seva joventut, mirant-se les noies que li agraden amb la mateixa mirada de la guineu de la faula.

Quan més capficat estava, meditant entorn d'aquests enlairats i dolços pensaments, vaig ésser retornat al món per la veu agra i vella que em cridava: -Molt , senyor, molt : ja va, ja. Ara mateix, senyor: no en passi ànsia! Em giro i el veig al mig del cementiri un bon home, calb, que, coixejant, venia cap a mi. Duia un gran manyoc de claus, que feia sorollar a cada pas.

I vaig voler desempallegar-me'n; però Sperver, obstinat com tot bon alemany, volia de totes passades assabentar-me dels personatges amb els quals em trobaria en relació. Continuà, doncs, agafant-me per les trenzilles de la meva ringrava: -A més, trobaràs Sebalt Krast, el monter major, un minyó trist, però que no hi ha qui li passi la m

-He dit que ho faria, Tom, i ho faré. No deixaré de petge la taverna, cada nit, encara que passi un any. Dormiré tot el dia i vetllaré tota la nit. -Molt . I escolteu: on anireu a dormir? -A la pallissa de Ben Rogers. M'hi deixa ser, i també m'hi deixa ser el negre que son pare, l'oncle Jake.

Amb una digna mirada vaig indicar-li que volia estar ben sol. Però l'home seguí aproximant-se cap a mi. -Ja vinc, senyor, ja vinc! És que vaig una mica coix: veu? No vaig tan lleuger com altres vegades. Passi per ací, senyor. -Aneuvos-en! ¡Deixeu-me tranquil, vell miserable! li vaig dir. -M'he donat tota la pressa possible, així que la meva dona l'ha vist. Segueixi'm, senyor, si li plau.

-Senyor Celestí, hi ha l'Esparver va dir la minyona del metge que escombrava el cancell. -Què vol, aquest ximple? va respondre malhumorat el metge que tot just s'havia llevat. -Diu que ve a pagar les conductes. -Ah! que passi al despatx- va afegir el metge tot fent una rialla de goig, i va alçar-se tot seguit.

En Vallcebre va dir-me, en aquell hostal: -No pots pensar-te si en són de recelosos, la gent d'Escloselles del Girat. Jo vaig venir-hi l'any passat a fotografiar un penyalot que s'assembla a En Maura, i t'asseguro que mai he conegut gent més evasiva i més partidària d'anar amb compte. És absolutament segur que se'n duen la palma entre aquella mena de gent que quan et miren sempre sembla que et mirin per una escletxa i que et fan gruar cada paraula com si l'haguessin de fer venir de l'altra part de món. Poc hi ha ningú que els passi la m

M'agrada de debò anar assegut a la barca i sentir-me remolcat lentament, fora de les fresques profunditats, per anar a raure a noves sinuositats del riu, de torbs riolers, o, ben altrament, desaparèixer del món i esperar, mentre grinyolen les negres portes, que la llum passi en febles raigs per llurs escletxes fins que el riu apareix bell i somrient en tota la seva amplària.

NERISSA. Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu? PORCIA Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra. Certament, jo que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho dubto. Aquest un cavall mellor que'l del Napolità; la mala costum d'arrugar la cella la encara més viva que'l compte palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home.

En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit: -A la una, a les dues...; mira la fondària i torna a començar. -Ara ! Una, dues... que és molt freda?... una, dues... ara no! Esperem que passi aquest núvol... ara, ara... una, dues, i torna a mirar la fondària, després el cel, la boscúria plena de misteri i les muntanyes altes que's perden en el firmament.