United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Són elles! va fer el fill gran amb horror. -Déu del cel! m'apar que hagin volgut venir al bateig! Els fills de la Clàudia van trencar en un plor enternidor. Ningú no va dir-los res. Cap paraula de consol floria en els llavis dels convidats que els miraven esborronats, com si també fossin uns cadàvers!

Aquesta és una malícia pròpia dels lectors, que ja em escarmentat. Solen llegir un paper i el llancen dient: ¡Quin fàstic, ja ho sabíem això! Si vostès ho sabien jo també, i en prova d'això ho escric abans que vostès m'ho hagin dit. ; enraonem-s'ho això de l'any nou. Què hi creuen vostès? Jo no.

Aquesta vegada, David, estic d'acord amb tu- va fer Kobus: -poc exageres. És ben estrany que Christel i Orchel, que no tenen ni quatre pensaments al cap, hagin posat al món aquesta bonica criatureta. ¿Saps que ella ja ho porta tot, a la masia?

Es deia dintre seu: -Que n'és de ximpleta la gent que es casa! quant més viatgeu, més reconeixeu que les tres quartes parts dels homes han perdut el cap i que, a cada vila, només hi ha que cinc o sis concos que hagin conservat el seny natural. , és positiu... el seny no está a l'abast de tothom; un hom ha de felicitar-se en gran per ésser del petit nombre dels escollits.

-I nosaltres també hem de morir tots, digué Xenofont: ¿però això vol dir que ens hagin d'enterrar en vida?

(Se senten tocar hores en un rellotge) El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny se us hagin madurat, la vostra muller tindr

»Ara, us adverteixo una cosa: els que no hagin pagat d'aquí a vuit dies, rebran l'agent d'embarg. La paciència de Sa Majestat és llarga, però fites. »He acabat: aneu-vos-en, i recordeu-vos del que Hâan acaba de dir-vos: l'agent d'embarg vindr

-Aquesta pregunta, filleta, pot fer-la a l'autor de la gràcia. -Si van fent errades d'aquesta mena, és un horror, per a mi, de pensar el que hagin fet amb ell! -Ja ho investigarem demà, filleta- digué la senyora J. per aconhortar-la. -Em sembla que els kneipes són cosa molt desplaent, i no he de deixar anar Percy a cap altre mai de la meva vida.

-No és gaire probable que hagin fet pujar-hi també el pastís- object

Per què no deixar-les al grat de Déu? Pau, pau sobre llurs caps, pel que elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit! Va recordar- se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia vetllat amorosament de dies i de nits. Oh Déu! I si fos realment un àngel? Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels? Si les sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament?