United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si més detalls us falten per conèixer-la, preneu-vos la pena d'escoltar el següent diàleg: -Digues, Tereseta: ¿per què no vas venir ahir? ¿I com volia que vingués, amb aquella pluja? Què volia que portés fang? -Tindries de tenir repuesto fet per aquests casos. Bona falta em vas fer.
-Qui sap, si el temps refrescava... Pudé si parés aquest vent... -Tal vegada al girar la lluna... En els cafès era un poc més variat el diàleg. Per exemple: -Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós. Aaaah! Noi! Una copeta de conyac. -Aaaah! -Jo no sé què. Per fi tothom anava a poc a poc per la sombra, les cames com qui les llença, els braços pengim penjam...
El cotxer: -I tal, si ho és, senyor! I, després d'un diàleg amb son xop, afegí: ¿No hi eren, vostès, allí, quan fou pescada aquesta peça? -No- diguérem nosaltres. -Som forasters. -Allí havien d'ésser, doncs! Aviat far
Harris, per la seva part, altres vegades hauria cridat amb to displicent: -És ben difícil, no trepitjar un peu de George, si un hom es belluga en un radi de deu metres entorn del lloc on ell jau. No sé perquè, tenint uns peus tan llargs, ha de venir a instal·lar-se en una barca de curta talla. -No, no- respongué George, -Jo en tinc la culpa. -No, que la tinc jo. Diàleg corprenedor, admirable.
Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident, sentimental, i un diàleg amable s'inici
El jaquetó és de color criarda . No voldria pas que George sabés el meu pensament, però, si he de dir la veritat, no sabria trobar jo cap cosa a la qual s'assembli. Fou el dijous a la tarda quan el va portar a casa nostra per ensenyar-nos-el. Reprodueixo el diàleg que tingué lloc: Harris i jo: -Quin nom té, aquest color? George: -No ho sé pas.
Generalment, d'aquests escrupolons de diàleg, mai se'n pot treure res en clar; però com ara les coses succeeixen de diversa manera que en el temps normal, veig que en la major part dels que un tot passant sent enraonar, predomina la idea de l'any vinent. Sempre sento: -Oh, l'any vinent ser
Sí: les nostres ànimes han nascut per estimar-se... Després d'aquest diàleg curtíssim, els dos enamorats han quedat sense paraula. En Melrosada voldria dir moltes coses, però no sap per quina començar. Senten una gran vergonya l'un de l'altre. Don Gaspar no s'atreveix a abraçar-la.
No pot ser; ningú ens escoltaria. Barcelona té la conversació malalta; pateix de diàleg epidèmic i ens l'ha encomanat. Abans es parlava de tot: de pessetes falses, dels drets del vi, de les eleccions, de les modes de l'hivern vinent... ara ja s'ha acabat tot allò! Ara tot és còlera i més còlera. Se parla dels passats, dels presents i dels que poden venir.
Més, a pesar de l'exaltació del jove, la conversa s'esllanguia. Dels dos interlocutors que havien d'animar el diàleg, només ell parlava enfervorit, però ella semblava absenta.
Paraula Del Dia
Altres Mirant