United States or Namibia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Oh! Quin home n'hi ha, de vostè! deia nerviosament en Llissàs, encarant-se amb en Montbrió. -Tant de vingués a nostra terra, que encara faríem quelcom de profit. Jo començo a ésser vell i valc poca cosa, mes amb vostè encara hi arriscaria una valenta campanyada.. i aquí un floret de minyons que jo li jur que ja dansarien darrera seu.

Per altra part «El rem de trenta quatre» era una massa desproporcionada entre els altres treballs del llibre titulat Novel·letes , i, posant-lo en volum separat, ens sembla que fem benefici a l'harmonia. Sigui com vulgui, aquesta qüestió de la disposició de materials poca importància i no m'ha preocupat gaire.

Però el cor elàstic de la jovenesa no pot mantenir-se comprimit dins un motlle d'angúnia per molt de temps. Tom, al cap de poca estona, començ

-Es inútil- digué Fritz, -no hi aniré; tinc altres afers. -No hi anireu? féu Katel, tota sorpresa; -en tindran poca de pena, senyor, Christel, Súzel i tothom!

Mentrestant Xenofont, veient aquell gran nombre d'hoplites grecs, veient aquell gran nombre de peltastes, d'arquers, de foners i de gimnetes, capacitats per un llarg exercici, que hi havia a les vores del Pontus, on amb poca despesa no s'haurien pogut reunir mai tantes forces, pens

-De totes maneres tu ho faràs tan com podràs, Davie: com diu el rector, ningú no va més enllà. -Poca cosa ser

Al cap de poca estona va entrar un oratge fred i molestós, que, vestits com anàvem de rigorós estiu, i amb les robes mullades pel degotall de les fluixes, era de ben mal rebre. Aleshores me vaig penedir de no haver cregut l'oncle. ¡Pobre home! vaig pensar. -No el vull pas molestar més. Ara, per la meva culpa, deu estar patint de fred com jo mateix. I em vaig girar a mirar-me'l.

Com poca cosa més tenia que veure la jovenalla expedicionària entre aquelles parets polsoses i mostrejades de teranyines i aquell paviment sembrat de rocalls i ortigues, aviat torn

-Que et robava... et robava, desvergonyit, brètol... poca pena!... fuig-me d'aquí, si no et mato!... I en un esclat de santa indignació, prengué de revolada una escombra que trob

En aquell petit tros de passeig, que comparat amb tota Barcelona és ben poca cosa, és a on cauen més criatures, d'alguns segles en aquesta part, i fins podria ser que molts estrafets deguessen la seva desgràcia a les distraccions patides per les nyinyeres que els portaven en braços quan eren petits.