United States or Eswatini ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per les vores del Tigris, en quatre jornades de marxa, vint parasangues, fan cap al riu Fiscos, ample d'un pletre: hi ha un pont. En aquell indret s'aixeca una ciutat gran, el nom de la qual és Opis. Davant d'ella s'encontra amb els grecs el germ

-Por no... emprò respecte, . -Doncs que no te'n faci. El tenim girat com una mitja. Tu porta't com fins ara, i ja veuràs com sortirem a vores. -Poc te crec. -T'ho ben juro. Com que en Jan se casa, i com que sap per mossèn Esteve que el senyor comte et vol fer home... entenes?... L'arribada del ferrer, que venia de fer la titlla, va sobtar el minyó.

»A despit de la vostra falta d'interès, segueix freturós per a aplegar-se amb vosaltres, i és ben afalagadora l'ànsia amb que recorre les vores de la bassa per a rebre-us en el vostre desembarc.» ........

I començava la baixada. Idees tristes el corprenien; instintivament anava donant l'adéu -potser el darrer- a les pedres del camí, als arbres de les vores, als camps de primer terme, als horitzons llunyans.

Cap als primers dies de la tardor, l'any 1838 visitava les vores del Rin. Era un vellet d'ulls eixerits, pòmuls vermellencs i passa encara ferma.

D'allí fa tres etapes, quinze parasanges, fins a les vores de l'Èufrates, que quatre estadis d'ample: i s'aixeca allí una ciutat gran i rica, Tàpsac per nom. Hi romanen cinc dies. Cirus, havent enviat a cridar els generals grecs, els diu que el camí ser

En ésser al cap del corriol la Clàudia es veié perduda, la riera els barrava el pas. L'aigua passava furienta, roja, tèrbola i remorosa. Les herbes de les vores es blincaven com si volguessin seguir la correntia rebugenta, daleroses de saber on anava. De tant en tant passava quelcom: un tronc, una cadira, un vedell morent. La Clàudia romangué erta i la Rosa es xuclava el dit i tremolava de fred.

Finalment, restaren tots al seu lloc, i ja sols faltava la vela per sobre. George la desplegà, subjectant una de les vores a la part de proa; Harris es pos

D'allí travessa la Síria, en nou etapes, cinquanta parasangues, i arriben a les vores de l'Araxes. Hi havia en aquell indret tot de pobles curulls de blat i de vi. Hi romanen tres dies i hi fan provisions. Sis pletres, o poc més de 180 m. Els reis de Pèrsia concedien a llurs dones la propietat de països i viles perqué amb les rendes es mantinguessin i es vestissin.

Com que la meva opinió era més fàcil de seguir, vam adoptar-la, i, tornant a agafar les vores de la barca, li donàrem tota la latitud. La barca remunt