United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sens dubte ens hi anàvem a esbardellar. Vaig flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu. Però no: l'evolució havia sigut ben calculada pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a la costa ens empenyé i aixecà, i en un obrir i tancar d'ulls ens esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna.

Harris havia anat contant-me el seu passeig pel laberint, mentre anàvem travessant la resclosa de Moulsey, que per cert és ben gran i esmerçàrem força temps a passar-la. No hi havia altra barca que la nostra.

Només predica desgràcia. Mal brom l'escanyu! Anàvem molt de pressa. El cami era rost i mal pujador. En Lluís va començar a queixar-se de dolor a la melsa i no ens podia seguir. Aleshores li vaig pendre el ramàs d'alzina, que era molt feixuc, i li vaig donar els meus farcells, que eren lleugerets. Em feia una llàstima, pobre xicot! Com pantejava!

-Feia una llum brillant al camí de King i Brighton, i féu espantar un cavall. Al moment que anàvem per la fosca més enll

Jo encara sentia una recança d'haver tingut d'abandonar la rara visió de la comitiva ajogassada..., però, així que anàvem a arrencar carretera avall, veu's aquí que em veig una colla d'aquelles noies, dins d'uns carruatges grans, com òmnibus, que també se'n tornaven a ciutat. Pel qui les hagués vistes arribar, estaven desconegudes, transfigurades.

Anàvem a Praga i ens trobàvem esperant a la gran sala de l'estació de Dresde fins que poguéssim passar a l'andén. George, que havia anat a la taquilla, retorn

Ja li asseguro, tant m'estimo si em creu com si no em creu, que ja voldria que n'haguéssim sortit. -Ai, filla! no cal que m'ho juri, prou que la crec. -Dona, si és un fàstic! Els altres anys, una amb qualsevol cosa passava, i vol dir que, traballotejant una mica amb pena o amb dolor, anàvem tirant la barca endavant... però ara!

Tot allò eren senyals de la fi del món, no hi havia dubte. Mes, a on anàvem? Que ens proposàvem? Que esdevindria? ... Miserere, miserere nobis .

No érem pas nosaltres sols, que hi anàvem. Ne voleu de gent, pel sorral!... Certament, a la vinguda de la nit, quan manca la marinada i encara no ha entrat l'oratge, la xafogor no deixa viure sota cobert. Tothom surt a cercar la fresca, i llavors la platja convida la gent com la llar a l'hivern.

Anàvem amb les nostres màquines pel bosc, dilluns a la tarda, en companyia de molts altres ciclistes; deport que tan plau als naturals del país, les belles tardes de sol, quan els seus viaranys en l'ombra són plens de gent joiosa i distreta. Hi havia una bella jove amb una màquina nova. Evidentment es tractava d'una novícia de la bicicleta, Hom s'adonava, per instint, que la noia necessitaria ajut d'un moment a l'altre; i Harris, amb la seva cavallerositat de consuetud, propos