United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Unes contes... Això no ès res. Sa barca ès forta, i, mentres que no topu en sec, ella reeixir
-Hola, Feliça! Jo bé. I el senyor oncle? digué aquest amb to bastant sec. -Tots bé, gràcies a Déu. I s'aturà. -I doncs, què tenim de nou? digué el jove, veient que ella no es desenfangava. -El senyor Rector me fa venir, perquè... (altra pausa) -vamos... perquè m'ha dit que vostè est
El gos, amb el ventre ensorrat, la cua tocant-li el llombrígol, amb cara de basqueig, eixancarrant-se, es perdia bosc endins. Alhora, la manassa d'en Quimet queia de cantell, a l'esbiaixalla, entre cap i orelles del conill: un cop sec, violent, escruixidor, que hauria esnucat un gegant. I mai havia de repetir-lo.
En la mar negrenca, de color de llècol mullat, les ones s'embotien a lo lluny, i anaven venint, creixent, i atansant-se, sense trencar mai la superfície, com si hi passessin per dessota, a la manera que circulen els músculs sota la pell d'un atleta que forceja; després, majestuoses i plenes, se precipitaven a les ribes i no aixecaven cap remor, o, tot lo més, un xopolleig sec i sense ressonància, que no corresponia a llur magnitud.
Sempre de d'allà! Arribàrem a un mal pas esborronador. Un caminoi estret i mal cabal s'esmunyia, com un reptil, entre penyalars formidables: esculls deixats en sec per una mar primitiva; ossamenta petrificada del Leviathan o del Behemot, ferit de mort per l'Arcàngel, vencedor de monstres; avenc qui amb la gola oberta engoliria el Jordà. El freu paorós se revinclava per la tenebra, com una arrel morta del món. Semblava que la M
Vaig dominar la meva emoció i vaig agafar el braç del malalt: era sec, nerviós; la m
-Aquesta es volgué descalçar perquè ses botes li feen mal; però... -Mala negada! No hi havia manera d'agontar es peus nus en terra. Ses pedres cremaven com brases vives. -Oidà, pubilla: ¿te'n recordes, d'aquell homo que llaurava sa vinya? Era com un vedell, gras, roig de pèl, taujanàs, amb un posat de nyonya... -Sí, diga-li ximple! Li haguessis ficat es dits a sa boca. ¡Pesta et sec, pubilla!
Mes es tractava d'un adversari sotil, qui, el mateix que certs fantasmes, s'engolia els trets, i, en, lloc d'occir-lo, l'engreixaven. En canvi a en Bóta els trets li eixien per la culata. En Bóta era un de tants advocats de sec
El xicot, fent el bot encara i apoiant el front en els vidres del balcó del menjador, dibuixava, amb l'alè amb què els entelava, les orelles i els nassos que aprenia de fer a estudi. -Ai! deia la senyora Socors, tot posant encara les cortinetes -amb aquelles criatures a casa no hauríem fet res de bo. De repent truquen a la porta però un truc sec com un cop de martell.
El dia següent (un dimecres) vaig fer-li una nova consulta, i, per resposta, l'agulla va descriure un cercle fins a «bon temps fix; molt sec; molta de calor». No s'atur
Paraula Del Dia
Altres Mirant