United States or Venezuela ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Oidà, sí: piquen amb ses destrals! treballen... -No veus res, tu? -Res: fosca i pluja. -Què deuen fer? No pots pensar-ho? -Tal volta una armadia. ¡Mentre tingun temps de muntar-la rai! Jo vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb una armadia... En Saura ès un bon patró: totes se les pensa. -Sí, home, sí. Vàrem callar. Escoltàvem el destraleig.
-No us afligiu així, santa dona des meu cor. Tot això no ès res. Ploreu per falòrnies... creieu-me! Jo no us trobo pas pecat. Es meus diners eren ben vostros, perquè jo us els havia donats. Podíeu esmerçar-los com volguéssiu, i no me n'havíeu de recaptar cap permís. Oidà!
Quín dret tenia, el desvalgut, de queixar-se? Sí, l'hi havien obligat, al capdavall: faria una vida criminal. No hi havia opció. Mentrestant, era molt més avall de Meadow Land, i el dring de la campana de l'escola per a acoblar els minyons arribava tot desmaiat a la seva oïda.
-Me fa falta per a lligar voluntats. -Oidà! I ¿quines són aquestes voluntats que amb tan poc es lliguen?
-Déu gràcies! -Qui hi ha? -L'ermitana de Santa Bàrbara, si voleu fer una gràcia de caritat. -Oidà! Ja sou aquí altre cop? Sembla ahir que vau venir a fer la capta de la grana i ara veniu a fer la capta del vi! Com passa el temps!...
-Oidà! Fica-li els dits a la boca. -Més valdría fica'ls-hi a la butxaca. No en té poques de dobles de quatre. -Ha dit que enguany el bestiar porquí no valdr
Sense torbar la meva agradosa passivitat, van destacar-se sobre les meves parpelles closes unes visions com de llanterna màgica. Vaig veure la cara d'en Xaneta, amb els seus ulls menuts i llampants, el seu nas enravenxinadet i les seves galtes xamoses, aclotades per un somrís. Flotava dins un ambient obscur tota arruixada de llum i, fent ganyotes, fent ganyotes, s'anava transfigurant. El nas mòbil creix i s'apirrossa, les galtes s'esllangueixen, la boca s'aixarraca... Oídà, vet all
Llamps! és un cas ben trist el meu. I, a on vaig? Amb qui enraonaré, amb qui m'acompanyaré, que no ens girem a cops de puny? Oidà, mireu que em passen unes coses!... Unes coses, que no poden ésser... i són, fitre! Qui sap? I si les somniés?
Últimament ja en Temme no deia res, escoltava bocabadat, i les parpelles, apesantides de son, se li abaixaven fins a mitja nineta. N'Àuria va adonar-se'n, i de cop i volta va tornar a la realitat. -Oidà, caret meu! quina hora deu èsser? Ambdós miraren a l'entorn, estranyats de trobar-se asseguts en terra sobre les nues rajoles. Tot seguit recordaren la penosa escena, i el front se'ls aombr
-Oidà! exclamàren tots aprovant-ho. I en Paiús se llep
Paraula Del Dia