United States or Malaysia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Fritz veia aquestes coses amb una emoció impossible de dir. I ara cal que us digui per què Iòsef venia a fer-li música en la primavera, i per què això l'enternia. Molt de temps abans, un vespre de Nadal, Kobus es trobava a la cerveseria del Gran Cérvol. A fora hi havia tres pams de neu.
Artaxerxes era aleshores ja tan vell, que la més petita emoció podia endur-se'l; i en efecte, no resistí gaire temps el dolor que li caus
No ho sé pas, Hi hagué quelcom de religiós en la meva emoció: Una música interior em record
Vaig dominar la meva emoció i vaig agafar el braç del malalt: era sec, nerviós; la m
Sens dubte hauria regnat temporal enfora i en conservaven la sinistra emoció. Estàvem a darreries de setembre, i no calia pas esperar les bonaces delicioses que la caiguda del garbí dóna a les vesprades del juliol i de l'agost. El mar sentia ja les males humors de la tardor; en el moment més impensat podia pegar-li una rauxa de mal gènit.
Instintivament me vaig llevar la gorra i em i vaig posar a borbollar parenostres. ¡Quina emoció m'esdevingué! El món s'anava ombrejant, ombrejant, davant dels meus ulls enllorats. No veia més que el bombolleig de foc que produïa el sol a l'arruixar-se sobre el mar. Però per a mi, en aquells moments ja no hi havia sol ni realitat. Una il·lusió se m'imposava.
Kipert, girant-se, demanà: -Doncs què ha passat, senyoreta Katel? -Res- digué la grossa masovera; -parlàvem tranquilament, quan ha caigut. El metge, mirant Kobus de bell nou, digué: -No té res... una emoció... Un encaparrament! Vaja, sobretot calma... no li feu nosa... es retornar
El Pare-Rector amb emoció va treure a grapats els flocs i papers que feien de niu caliuós a l'imatge, i les testes se movien plenes d'admiració mentres els llavis somreien tendrament... Era ben fosc quan torn
I heus-vos aquí que s'atansa el Sant dels Sants, clement i convidador. Una fumarada blanca... quatre sacerdots, que branden encensers... Sota tàlem, un tabernacle amb dotze grans copons d'or... i, a darrera, el senyor Bisbe amb els seus acompanyants, que porten la crossa, la mitra, els sants Evangelis i el coixí. Tots aquells caps tremolaven, però, de santa emoció, no d'espants terrenals.
No hi ha emoció més prenyada de sorpreses que la d'anar avançant sempre dins lo enigmàtic, amb la mica d'ànsia que causen a l'esperit totes les coses mai vistes, o potser amb la vaga esperança de topar-se amb rares aventures, d'aquelles que diu que passen, sinistres o luxurioses, en alguns barris dubtosos de les ciutats cosmopolites.
Paraula Del Dia