United States or North Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ceràtadas el primer dia, no obtenint averanys favorables, no distribueix res als soldats. L'endem

D'altres corren cap al mar i es fiquen a la ciutat per l'escullera de la muralla, mentre els soldats que encara eren dins, en veure el que passa a les portes, tallen les barres a cops de destral i obren els batents: l'exèrcit es precipita dins la ciutat.

Va venir a establir-se aquí amb una vintena de soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors!

Per altra banda, llevava tropes gregues, tan d'amagat com podia; a fi de sorprendre el rei com més desproveït millor. I vet aquí com feia aquesta lleva. En totes les ciutats on tenia guarnició, ordenava als comandants que traguessin soldats del Peloponès, com més i com més valents millor, sota el pretext que Tissafernes li rondava les ciutats. Per tal com d'antic les ciutat jòniques eren de Tissafernes, que el rei les hi havia donades; però llavors s'havien passat a Cirus totes, llevat de Milet. Ara, a Milet, Tissafernes, pressentint que duien de cap si fa no fa el mateix, de passar-se a Cirus, occí els uns i bandej

Xenofont i els altres generals contenen els soldats i diuen a Cleandre que allò no és res, que el decret de l'exèrcit la culpa de tot. Però Cleandre, atiat per Dexip i picat ell mateix d'haver tingut por, respon que es far

Aixecant-se aleshores Licó d'Acaia, diu: -M'admiro, oh soldats, dels generals, que no s'enginyen a procurar-nos menjar. Perquè dels presents hospitalaris l'exèrcit no en per mantenir-se tres dies i no hi ha d'on treure provisions per al cami- diu. -Sóc del parer, doncs, de demanar als heracleotes no menys de tres mil cizicens.

Heraclides s'hi va picar; i tement perdre la bona amistat de Seutes, a partir d'aquell dia es posa a calumniar Xenofont tant com pot vora Seutes. Els soldats, per altra banda, retreuen a Xenofont de no tenir la paga; i Seutes s'enutja amb ell perquè li reclama amb fermesa la paga dels soldats.

El rei Joan ha dormit a Duncroft-Hall, i ja tot el dia abans han fet retrunyir la petita vila de Staines les armes dels soldats, l'eixordador pernabatre dels grans cavalls, les veus de comandament dels oficials, els renecs salvatges i les paraules esgarrifoses dels barbuts arcabussers, dels que duen destrals i piques, i dels llancers de parla estrangera.

L'endemà, els generals convoquen els soldats, i són de parer de deliberar sobre el camí a fer, prenent consell dels sinopesos. Ja que, si calia anar per terra, els sinopesos semblaven útils, coneixedors com eren de la Paflagònia; i si per mar, calia així mateix acudir als de Sinope; perquè eren els únics que semblaven en condicions de subministrar vaixells suficients a l'exèrcit.

Els soldats, plens de grans esperances, li desitgen una bella fortuna. A Menó, diuen, li envi