United States or Haiti ? Vote for the TOP Country of the Week !


No teniu respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta conducta tant fòra de to? SIR TOBIAS Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al dimoni!

Quan Súzel era allí, s'enrojolava tot seguit i fugia a corre-cuita, i el vell anabaptista deia: -L'alabeu massa aquesta noia, senyor Kobus: la fareu tornar orgullosa. -Bah! bah! Tanmateix cal encoratjar-la, què dimoni! Es una mestresseta de casa com no en corren: far

Sobretot l'admirava l'activitat de què donava mostra i que topava amb el caràcter d'ell, apàtic per excel·lència. No comprenia per què al jove les hores se li multiplicaven com per art del dimoni.

SIR TOBIAS Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa; deixeume fer... Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home, no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és l'enemic del llinatge humà. MALVOLÍ Sabeu lo que us dieu? MARIA Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci que no estigui embruixat! FABIÀ Porteuli els orins a casa una curandera.

Ha omplert la seva manguera moltes vegades, i en deu minuts no acaba de maleir-vos. -I ara! Quin dimoni de joc esteu fent? ¿Per què aquesta tenda no és aixecada?

Dos uis de poi que no me'n deixaran desoblidar en tots es dies de sa meva vida. Quins rostos! Es menuts d'en Cundo els devien inventar, aquells camins. -No me'n parlus! Allò no són camins: són esgarrapades de dimoni obertes en sa penya nua. -Hi queia un sol de Maria Santíssima. -Es peix, a sa panera, aixecava una fumarada que ni que estigués a sa fogaina.

-Ni una paraula tota sola: així Déu me valgui. Per què ho demaneu? -Oh! En tenia por. -Ves, Tom Sawyer: poc viuríem dos dies si la cosa fos esbrinada. Massa ho sabeu això. Tom es sentí més reconfortat. Després d'una pausa: -Huck, ningú podria fer-vos parlar: oi que no? -Fer-me parlar? Ves, si em passés pel cap que aquell dimoni de mestís m'ofegués, aleshores podríeu fer-me parlar.

Un esverament estrany va fer-se mestre de tothom, i al record del crim comès pel presidari, va començar a acoblar un temor incert de mals desconeguts. ¿Qui sap quines arts en duia apreses, del presidi? I ¿qui sap quin servei en faria, d'aquelles males arts, ara que era coneixedor de les de la bruixeria?... Per això tothom s'apartava d'ell com d'un empestat i les mosses en fugien com del dimoni.

-Embriagós del dimoni! sentiu que reganya l'altre. I, amb un cop furiós, arrenca les estaques de prop vostre. Llavors agafeu el martell i us precipiteu entorn de la tenda per dir-li el que penseu de l'operació.

-Perquè jo sabia que, si havies fet aquell disbarat, no havia sigut per maldat de cor, sinó per una temptació del dimoni, que va encegar-te. No fa, que tinc raó? ¿No fa, que així que vares haver comès el crim ja vares sentir-te penedit? ¿No fa, que sofries més dels crits de la teva consciència que del càstic de la justícia?... -... ... ...