United States or Brunei ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després va acabar-se tota una ampolla i va sentir una pesantor a la testa i una set de vi, només que de vi, i va beure fins que en caure a la fredor de les moles velles, que feien de sol al molí, elles van refredar-li ses galtes bullents. -Tu... que de què no mates el noi! i a mi gairebé m'has mort de vergonya! La Teresa va redreçar-se ofesa.

El llumet petit, petit, moria; les tenebres colgaven el crim i la fredor de la matinada hi arribava com una mort.

Però aquella situació en que es trobava don Gaspar l'havia tret del seu estat de fredor i d'equilibri mesquí: davant de les coses del món, es veia desconcertat, i admirava el seu company de dispesa, el qual trobava un sentit a la vida i tenia resolt el problema futur. En Melrosada, com un malalt que prova tots els remeis, sense saber quin li donar

Jo voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y tiraria per terra les meves esperances.

¡I què fàcilment comprensibles se'm fan totes aquestes coses explicades amb pedagògica fredor, dins l'esquifida sala d'una escola primària, en front d'un grotesc aparell geogràfic on el sol, la lluna i el planeta s'aguanten a l'extrem d'unes varetes de llautó!

La fredor i la fosca de la nit va embolcallar-los. La fressa de les sabates plenes de claus es barrejava amb la remor del riu que se sentia sempre, En Joanín la coneixia de tota la vida, la remor de l'aigua, quan era enllitat, quan jugava de petit a la plaça, quan era a missa, quan reia, quan plorava, i sempre li sembl

Aquella nit sentí tota la fredor del seu viure. La cambra on dormia accidentalment, el llit que aguantava el seu cos, el mirall on la Lluïseta esguard

La nit era freda i fosca, però l'ardentor de la seva ira privava a en Biel d'adonar-se de la fredor, i li feia endevinar, entre les tenebres, els milions d'arestes verdes amb què el blat, nat de tot just, espurnejava el camp, que s'estenia al bell costat d'un encinglat pendent cobert de rierencs i esquerdalls de roca, entre els quals s'arrapaven a terra grans clapes d'espargoleres i garrigues.

La primavera esclatava; l'immensa plana fins llavors coberta d'una patina de boira, de fredor, de quelcom glaçat que s'arrapava a la terra blanquinosa i als arbres pelats que sa i enll

»-Oh! dieu, parant-vos a la porta, -No sabia que ningú fos aquí. »-Ah, no? diu Emily, amb fredor, com si no us cregués. »Us quedeu per all