United States or Kazakhstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una digressió necessària, introduïda per una rondalla que enclou una ensenyança moral. -Un dels encisos d'aquest llibre. -El diari que no augurava èxit. -La seva pretensió: «La instrucció combinada amb la joia.» -Problema: Digui's el que es considera instrucció i el que es considera joia. -Un joc popular. -Una opinió experta sobre la llei anglesa. -Un altre dels encisos d'aquest llibre, encara. -La mena de bosc que era aquell on vivia la donzella. -Descripció de la Selva Negra.

El temps de major concurrència als cafès i restaurants de Berlin és de la mitja nit a les tres de matinada. Però la major part de la gent que hi va són llevats fins a les set. I una de dues: el berlinès ha resolt el problema de la vida moderna de viure sense dormir, o, com Carlyle, deu estar desitjant l'eternitat.

Els demés sols tenien un plet en joc, i, esbargides les negrors i els mals presagis de dols i llàgrimes, ja podien respirar; mes a ella li quedava encara per a resoldre el problema de son cor, que ara, lliure d'altres preocupacions, se li presentava amb més força que mai. Passaven els mesos sens que la redempció general alcancés a sa ànima, que seguia encara als llims del dubte.

L'estiu és arribat. La senyora Montoriol planteja d'una manera clara el problema de l'estiueig, i de seguida la seva solució. Ella, amb la cambrera anir

Donats aquests antecedents, és un verdader problema endevinar en què passava el temps el bon senyor, perquè hi ha que advertir que matinejava més que ningú. Se llevava sempre abans que el sol; però, quan havia ajudat la missa a mossèn Isidro i quan havia esmorzat son plat de sopa primer i un parell d'ous més tard, ja havia acabat la feina fins a l'hora de dinar.

Però aquella situació en que es trobava don Gaspar l'havia tret del seu estat de fredor i d'equilibri mesquí: davant de les coses del món, es veia desconcertat, i admirava el seu company de dispesa, el qual trobava un sentit a la vida i tenia resolt el problema futur. En Melrosada, com un malalt que prova tots els remeis, sense saber quin li donar

No calia pas que em queíxés d'haver de raure en alguna cosa grollera: recollia, en canvi, unes fineses tan fresques, tan flairoses! i a més a més, el lloc, l'hora i la tempura eren tan placèvols! Si escassejava la matèria de conversa, no mancava pas una endevinalla a rumiar, un problema a resoldre o una cançoneta a cantar.

I el pobre Peret, entre els sanglots del plor, no parava de dir: -I doncs, per què no li pegavau a ell, el dia que jo li vaig pendre la crosta, si avui que ell m'ha pres les cireres em pegueu a mi!... Avui en Peret és un home, un home fet. Doncs encara no ha pogut resoldre aquell problema!

Més mals de cap m'ha donat el problema de si convenia o no reformar els treballs antics, que constituiran quasi tota l'obra.

Cert que no fóra un casament, aquell, de ringo-rango, però tampoc seria, al capdavall, cap grossa atzagaiada. Ja que el destí havia volgut que ell no pogués enfilar-se fins a la muller ideal de sos somnis, el senyor Reguera se digué que no hi havia més problema que el d'enfilar l'obrera fins an ell. El que aquesta no hagués fet cas dels que l'havien pretesa, no desanim