United States or North Macedonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Passat algun temps, una nit, després d'una llarga passejada a cavall i un àpat d'allò més satisfactori, començàrem a enraonar, donant-li un bon cigar; i, retraient les coses des de llur començ, li contàrem l'estratagema que haviem ordit pel seu . ¿Quantes còpies de l'estàtua dieu que vam veure? pregunt

Des d'ara, donarem orde a la gent d'aquí, de donar-vos el que puguin; perquè veiem que és veritat tot això que dieu.

-Jo penso- diu -que obtindreu per a l'exèrcit la paga deguda, si dieu que l'exèrcit us ha demanat que treballéssiu amb ell per haver-la, de grat o per força, de Seutes; que obtingut això, consent a seguir-vos de bona gana; que la seva pretensió us sembla justa: i que us heu compromès, a no fer-lo partir fins que s'haur

-I vós, còm us dieu? Ja ho : Tomàs Sawyer. -Aquest és el nom d'apallissar-me. Em dic Tom, quan so bon minyó. Em direu Tom: veritat? -. Aleshores Tom començ

No'm dieu res pera qui m'envia, madona? OLIVIA Espera. Digam què penses de mi? VIOLA Que us penseu no esser lo que sóu. OLIVIA Si de mi penso això, també ho penso de vós. VIOLA Y penseu , senyora, perquè jo no sóc lo que sóc. OLIVIA El cel volgués que fossiu lo que jo voldria! VIOLA Y hi guanyaria ab el cambi, madona?

Me vols agafar per sa part de riure, per a entreteniment de badocs; però tira pes cap que vulgus, que estic senyat contra espants. Fes es teu gust. -No vaig per lo que dieu. Sou un vell bonic: creieu-me. Ja ho veureu. No us moureu pas: oi? -No tingus por. Sa canya i jo estem casats fins a mig dia. Tira. I vaig tirar. En un instant vaig tenir preparats els meus estres.

-Em plauria de veure com ho intenteu. -, doncs, puc escometre-ho. -No, que no podeu, tanmateix. -, que puc. -No, que no podeu. -Puc. -No podeu. -Puc. -Que no. Hi hagué una pausa inconfortable. Aleshores Tom digué: -Com us dieu? -No és cosa del vostre ram. . -, doncs, jo ara en puc fer una cosa del meu ram. -, i per què no ho proveu? -Si parleu gaire, ho faré.

Tots sentien recels al cor, tots sofrien la mateixa tortura. Si la mar pujava, la fugida era penosa i la mort fatal! El Pollet sentí l'engúnia, el neguit de fugir. La seva mare era vella i malalta i no podia caminar. Deixar-la morir negada era una crueltat que l'esborronava. El pobre noi s'atansava a les clarors de les pipes. -Qui sou? -El Borni. -Què me'n dieu del temps?

Què dieu, mare? de vostè em tracteu? -No en caldria d'altra! exclam

Clearc respon: -Doncs així cal fer: si venim, tal com dieu; si no, feu el que creureu més aventatjós per a vosaltres. El que ell faria, tampoc no els ho diu.