United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però l'ocell romania tot callat, perquè no hi havia ningú que li donés corda: així és que, naturalment, no podia funcionar. La Mort seguia fixant les grans conques buides de sos ulls al seu damunt, i tot era callat, tan terriblement callat! De cop i volta, vora la finestra, hi hagué un esclat de bellíssima cantúria: era el rossinyol vivent, plantat en una branca de fora.
Un dia vingué un gran paquet per a l'emperador: a la banda de fora hi era escrita la paraula «Rossinyol». -Ara tindrem un altre llibre sobre aquest celebrat ocell- digué l'emperador. Però no era pas un llibre: era una petita obra d'art dins una caixa, un rossinyol artificial, exactament igual al vivent, però atapeït, per damunt, de diamants, robins i safirs.
Una flama vivent va saludar-nos amb sos joiosos espetecs: quina felicitat de tornar-se a trobar a recer d'espesses muralles! M'havia aturat mentres Sperver tornava a tancar la porta, i, tot contemplant aquell antic estatge vaig exclamar: -Alabat sia Déu! Al capdavall podrem reposar.
La llum del sol és la sang vivent de la naturalesa. La nostra mare la Terra sembla tota trista i sense energia quan aquesta llum benfactora deixa d'escalfar-la. Ens encomana sa tristesa i sembla que ens deixi, com la vídua que ha perdut l'objecte de sa tendresa: els fillets es complauen a agafar-li la mà, però no la veuen pas somriure.
La qüestió era que no hi hagués ningú. En Jeroni tenia horror a la companyia. I no, de segur que no hi hauria ànima vivent. Es veia pla que aquell pradell no era gaire transitat. Unes herbes altes i ufanoses el cobrien en quasi tota la seva extensió sense deixar rastre de passadís.
Elsa!... ¡surt tan sols un instant a rebre el comiat triomfal dels esguards, els besars i els sospirs que els enamorats t'adrecen morint-se d'amor per tu!... Passen les onades forçudes, brolla de les blavors l'escuma vivent, s'alça la ventada amb sonoritats esplendoroses... ¡i Elsa, en lloc!
Era com una d'aqueixes carretes embalumades que llurs conductors guien amb l'ai al cor per un mal camí: «que no embarquem aquesta fotja; que no agafem aquella gleva; si bolquem, si no bolquem...» El timoner havia d'estar sempre alerta, sobretot que no ens entravesséssim. I hala, hala, cap a garbí sempre, amunt i avall, marxa, marxa... Fins a quan? Jo era una mòmia vivent.
La seva visió és terrible: és una mena de cranc gegantí cobert d'algues que tallen, sembrat de pardilles que esgarrapen i cargolins que punxen; és un monstre mig vivent, mig roca, que té el cap de dona surtint del cos com el d'una tortuga; els ulls enlluernen i endormisquen; les potes xuclen com les dels pops, i la seva boca és plena de verins mortals que ella escampa per l'aigua entorn dels bastiments.
Paraula Del Dia
Altres Mirant