United States or Monaco ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vaig somriure i em vaig aixecar de taula. Ell, agafant el plat, la xicra i la xocolatera, se n'an

Si correspons al meu amor demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma presenciaOh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que voldras. FABIÀ Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

Al principi la idea el féu somriure amb un goig maligne; hi sentia certa gràcia irònica, certa agradosa picantor de cosa grotesca i estrident; però, a manera que li va donar voltes i més voltes pel magí, l

Retornen els que eren a la serra ; pugen els dels altres pisos; es recerca per tota la casa i s'apleguen al saló amb un somriure als llavis. Harris comença. Val a dir que no és cosa de demanar una gola privilegiada, per a esmenussar un couplet còmic; ni cal una frase mestra ni vocalitzacions.

La cambrera s'allunyà, i jo vaig romandre encara alguns segons sota l'encís de les meves impressions. Odila s'havia girat. -Ja ho veieu, senyor- digué amb somriure melangiós, -és impossible d'abandonar-se al dol; cal, sens treva, migpartir-se entre els propis afectes i el món.

Perquè els serralloberins, que quan alguna cosa els crida molt l'atenció, mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'incògnit, diríem ; ells, que quan se'ls escapa un corglassat somriure es ruboritzen, immediatament com a sorpresos en una orgia; ells, que quan els passa alguna gran calamitat es limiten a arronsar vagament només que una espatlla, en l'únic cas que expressen una sorpresa destriable, oberta, és quan senten que prop d'ells, hi parla un altre serralloberí.

No tingueu por. Ereu... -Al cementiri. Un somriure de menyspreu pass

- està- respongué Christel, inclinant el cap. Quan romangueren sols, el vell rabí va posar-se a somriure. -Schmoule és viu- digué, -però els nostres vells talmudistes encara eren més vius que no pas ell; prou sabia jo que no aniria fins al capdavall: vet aquí perqué no m'he vestit. -Ah! exclam

I el gollut va somriure infantívolament; i la Roser sentía que'l cor se li eixamplava, i agaf

Vaig fer un esforç per alçar-me, per cridar: ni un muscle del meu cos no es mogué, ni un alè no va venir-me als llavis! I la vella, decantada al meu damunt, entre les cortines, em mirava amb un somriure estrany. Jo hauria volgut defensar-me, fer un crit... però el seu esguard em paralitzava, talment un ocell sota l'esguard d'una serp.