United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


I, tot seguit, ¿en voleu, de cossos a la mar? -Ara, ara! ¡S'hora, s'hora.! Alguns es banyen només els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua; hi ha qui s'hi rabeja llargament.

-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni esma ja per a cridar a ningú.

Pel que toca a Harris, aquest més costum de remar en aigua de mar que en aigua dolça, i diu que, com a exercici, prefereix el primer. ¡No pas jo! Recordo que l'altre estiu vaig pendre un petit vaixell a Eastbourne; un temps havia practicat el rem al mar, i ara em creia que ho faria , però vaig veure que m'havia oblidat absolutament de tot.

La senyora, puticas! tot era: «Ai, quin meló! això és meló! ¡en ma vida havia menjat un meló com aquesten fi, que al cap de mig any, encara a cada punt deia: pel que toca a melons, cap com el del dia de Sant Domingo.

Diu que tot li toca, que tot li embruta, que tot li fa fàstic i jo em enquimerat, i el noi, aquissat per la jove, m'ha tret; i ara, torna a agafar la carreta, amb els dos bous, el llit, les cadires, la mica de calaixera i cap a un altra casa... On?

Si correspons al meu amor demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma presenciaOh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que voldras. FABIÀ Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre amic.

SIR TOBIAS Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable dimoni trapacer. SIR ANDREU Y jo també. VIOLA Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de tocar el tamborí? JUTGLAR No; visc com qui toca a l'iglesia. VIOLA Ets d'iglesia, doncs? JUTGLAR Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.

I, per lo que toca a les rondalles populars, les arreglava de manera que llur acció passava gairebé sempre a la nostra encontrada i molts de llurs personatges eren fills de cases conegudes del nostre poble.

LLORENÇ Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A que'm toca fer de sabi mut; aquest Graci