United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però el pobre pescador que havia sentit el rossinyol de bo de bo, digué: -Sona molt bonic, i és molt semblant al de bo de bo; però hi manca alguna cosa, no sé quina. El rossinyol de bo de bo fou bandejat del reialme.
Aleshores se'n anaren tots plegats a fora, per adreçar-se al bosc on el rossinyol solia cantar. La meitat de la Cort hi va fer cap. Mentre hi estaven anant tan depressa com sabien, una vaca començ
-Rossinyolet! digué la minyoneta de la cuina, aixecant la veu. -El nostre graciós emperador desitja que canteu per a ell. -Amb el major gust! digué el rossinyol, tot refilant de la manera més delitosa.
En retornar a llurs terres en feien descripcions, i els que eren savis escrivien molts de llibres sobre la ciutat, el palau i el jardí; però ningú no deixava de banda el rossinyol: sempre el posaven per damunt de tot. Els viatgers que eren poetes escrigueren els més bells poemes, tots ells sobre el rossinyol que hi havia dins la boscúria vora la blava mar pregona.
-Diuen que aquí hi ha un ocell molt meravellós, rossinyol de nom- digué l'emperador. -Diuen que és millor que qualsevol altra cosa de tot el meu reialme! Ves, jo mai no n'havia sentit parlar. -Mai no he sentit que se'n fes esment- digué el cavaller de servei. -Mai no ha estat presentat a la Cort.
Quína cosa tan bella! A la capital de l'emperador hi arribaven viatgers de totes les contrades del món. Tot ho admiraven en gran manera, sobretot el palau i els jardins; però quan oïen el rossinyol deia tothom: -Això és millor que tot!
Entre aquests arbres hi havia un rossinyol qui cantava tan delitosament que fins i tot el pobre pescador que tenia una pila d'altres coses a fer s'aturava a sentir-lo quan eixia de nit a parar les seves xarxes. -O Cel! Quína cosa tan bella! deia. Però en acabat li pertocava d'atendre a sos quefers i s'oblidava del rossinyol. A la nit següent en tornar-lo a sentir, exclamava de bell nou: -O Cel!
Però l'ocell romania tot callat, perquè no hi havia ningú que li donés corda: així és que, naturalment, no podia funcionar. La Mort seguia fixant les grans conques buides de sos ulls al seu damunt, i tot era callat, tan terriblement callat! De cop i volta, vora la finestra, hi hagué un esclat de bellíssima cantúria: era el rossinyol vivent, plantat en una branca de fora.
Aquests llibres rodaren per tot el món, i amb el temps n'arribaren alguns fins a l'emperador. Ell seia en la seva cadira d'or llegint i més llegint; i movia el cap, tot complagut d'haver esment de tan belles descripcions de la ciutat, el palau i el jardí. «Però el rossinyol és millor que tot» va llegir. -Què és això? digué l'emperador. -El rossinyol? Ves, no n'havia sentit parlar.
-Perquè, veieu? dames i senyors, i l'emperador davant de tots... el rossinyol de bo de bo mai no sabeu què us far
Paraula Del Dia
Altres Mirant