I era dur d'enderrocar aquell condemnat margenot; tant de temps com li havia anat passant pel damunt, l'havia apissonat tant fort que semblava que fos de pedra. Però en Jan, hala, cop de càvec ve, cop de càvec va... -Mala feina, Janot- li deia l'un tot passant; -i amb aquesta soleiada!...

I en tant la Madrona, agenollada al camí i amb el cos inclinat sobre la bassa, de manera que al començar a rentar, son bust es reflexava sobre el mirall de l'aigua neta, hala, cop de picador va, cop de picador ve. -Que vagi net, Madrona!... li deia l'un, passant pel camí. -Rentant? li feia l'altre, -feina pesada!...

I jo, hala, córrer avall, pel camí fet... I de sobte ni cases, ni camins, ni res... no més Ell, el mar immens, estès sota el gran cel, omplint-ho tot... les gavines hi passaven d'un vol llis, ondulejant pausadament... s'allunyaven endins, endins... i es fonien all

Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena.