United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per fi era arribat el dia d'anar a la fluixa amb l'oncle Ventura. Ell m'ho havia anunciat a hora de dinar, i des de llavors jo no pensava en altra cosa. -Aquesta nit hi anirem- m'havia dit amb aire de secret i tot acaronant-me. -Ans de sortida de lluna hem de mirar de ser a sa fonda: entens? Cap all

FABIÀ És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va això, amic? MALVOLÍ Aneusen; no vui ningú aquí; deixeume fruir ma soletat; aneuvosen. MARIA Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora ha dit que us cuidessiu d'ell. MALVOLÍ Ah! Ah! Ella ha dit això?

Bagur apareixia com una blanquíssima garlandela de margaridoies posada a mig front sobre una testa calba i punxeguda. Les Medes, tres barcasses desarborades, reposaven a la fonda, vora vora de la riba protectora.

La temporada en què més abunden els forasters és la present. Aprofitant la temporada dels banys vénen a passar l'estiu entre nosaltres una infinitat de gent de totes les províncies d'Espanya. Aquesta classe de forasters, als quals havem donat el nom de castellans , es coneixen a primera vista. Vénen recomanats a alguna casa de comerç per algun dels seus corresponsals, i posen en la fonda d'Orient. L'encarregat de guiar-los per Barcelona és el fill gran del comerciant, que els acompanya d'un lloc a altre des de les sis de la tarda fins a les onze de la nit; el restant del dia est

I tornava a fer el seu fet, sempre amb aquelles orelles caigudes, sempre amb aquella mirada tant fonda, que mai mirava enlloc!... De la seva història sols se sabia que el varen portar al poble uns gitanos que feia anys que varen passar-hi.

Per primera vegada, des de que el Rector n'eixí per al cementiri, posava en Montbrió els peus en aquella estància, tan saturada de l'esperit senzill i bondadós del sant home. ¡Quina impressió més fonda rebé a l'entreobrir la porta!

I en aquell silenci que la fosca espesseïa, arraulit al meu recó, quina tristesa m'agafava... tan fonda, tan dolça!... quantes angúnies hi presentia en el tancament de les cases, lluny del gran aire, entre quatre parets!... Quina fredat em feia la vida ombrívola dels grans!...

I ¿quin dubte que era l'amor d'en Montbrió que l'havia transformada, infundint-li la seva ànima coratjosa i genial? Per a tothom les breus estàncies del jove en la comarca havien sigut causa d'impressió més o menys fonda.

I, no obstant, ell la sentia fonda la recança de l'amor del poble i el mortificava la idea de salvar-se sol. Aquest concepte l'expressava en dues ratlles: «¿Què direm del capit

I es quedava consolant-se sol amb son egoisme i... amb fonda quimera contra el plaga d'en Montbrió, que talment semblava la campana del mal temps.