United States or Svalbard and Jan Mayen ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan per espai de tres cents anys hem treballat a fer tot el que era al nostre abast, ens guanyem una ànima immortal, i prenem part en les joies eternes de la humanitat. Vós, pobra donzelleta de la mar, heu lluitat amb tot el vostre cor per allò mateix que a nosaltres ens fa lluitar.

La seva desmoralització passa a sos fills, davant dels quals no reparen en fer burla de tot acte extraordinari d'abnegació, de patriotisme, d'independència, i els acostumen a interpretar-ho tot del modo menos favorable a la humanitat.

Aquests certs hòmens de de qui parlo, són per tot lo mateix, així en la nostra terra com en les altres, i es raça que durarà; perquè és d'ingrats i egoistes, que, com és sabut, fou lo primer que hi hagué en el món. Ells són una prova de què el desarrollo moral de la humanitat se troba encara en gran atràs, i tal volta per això els repugna instintivament la paraula progrés.

No hi havia res que el commogués tant com l'espectacle de l'humil trepitjat pel poderós, de l'ignorant escarnit pel savi, del pobre esclavitzat pel ric. Acondolit a tota hora de la humanitat afligida pel dolor, es passava la vida somniant amb l'adveniment d'una edat nova, perfumada de bondats, en la que grans i xics arribessin a viure frec a frec, sense rancúnies ni vergonyes.

Si haguéssiu, alguna vegada, sentit cantar a Harris una cançó còmica, compendríeu l'immens servei que he rendit a la humanitat. Se li ha ben arrelat la idea que amb aquell particular gènere hi ha de fer sort. I els seus amics que li coneixen tals temptatives, es fan també càrrec que mai no podr

La donzelleta esdevingué més i més amant de la humanitat, i tingué més i més daler de viure amb ella: el món dels homes semblava infinitament major que no pas el seu. Ells podien creuar ràpidament l'oce

Harris: -Si mai no feu la prova, com podeu afirmar el que convé fer? Les persones com vós són les que aturen el progrés de la humanitat. Penseu una mica en el primer home que tast

Perquè s'ha de convenir, amic caríssim, en que llevat de la figura idílica de Gràcia, tota gentilesa i tota amor, la demés societat que corre per aquestes pàgines no és gaire espiritual ni gaire bondadosa... Però la voluntat ben manifesta que poseu en fer-la força antipàtica a la vista del lector revel·la tàcitament el vostre ideal d'una humanitat millor en el pervenir.

¿Com és possible, doncs- deia mossèn Joan -que sigui cosa sèria aquesta carrera de nova invenció que havia pogut cursar en Ramon, sense conèixer a penes el llatí? ¿No volia això dir que per la tal carrera es prescindia de tot lo que la humanitat ha escrit en la llengua mare de totes les llengües? Heu's aquí lo que era mossèn Joan com a home de lletres.

És que el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar, quasi sempre plena de petiteses engrandides, aparentment per nostre egoisme. No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix. Abans tinguem por de que siga incapaç de tenir-ne.