United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !


Veuse aqui que un dia se li presentá un noyet ros com un fil d' or que, portan una bola á la ma, Sant Cristofol ja l' havia vist venir de lluny. Quan es aprop del riu lo noy se detura y diu al sant que se 'l guayta ab bona cara: Podriau, passarme bon home, á l' altra banda del riu? Si puch? responguè mortificat Cristófol.

Les hores de Sant Cristòfol eren passades, però la benedicció del sant perdurava en flaire, en llum, en promeses d'un bell estiu, que calia aprofitar. Un gussi! ¡Que era trist, perdre aquell bon temps!

Sant Antoni, desprès d' haver fet aixó se 'n torná á Padua y á la esglesia hont predicava y finí lo sermò ab calma y tranquilitat sens que 'ls oyents trobessen llarga la seva ausencia de la qual molts casi ni se n' adonaren. Sant Cristófol era un home que 's guanyava la vida passant la gent de una part de riu á l' altra.

Les dones es banyaran a la part llevantina de la badia, des de sota Sant Antoni fins a l'indret de l'Esperança; i els homes a la part de ponent, des del Carrenyanc a la Pujola. Banys!... L'estiu és vingut. Arriben tartanes carregades de forasters. Estiu! Estiu! És el dia de Sant Cristòfol. El sol vola amb valentia pel mig del cel.

Casi creurè que las forsas me fan minvada. No 't minvan, Cristófol, no li va respondre 'l noy amorosament, no jo 'l que pesa, es aquesta bola que duch á la . Cristófol, al passarme á , acabas de traginar tot lo pes d' un mòn. Cristófol coneguè llavoras que qui li parlava era lo mateix Jesus y flectá 'ls genolls per adorarlo.

Vol provar la pesca del llobarro; però encara no l'ha començada quan un xivarri inesperat que sona al seu darrera li fa girar el cap. -Què ès això? Què hi ha de nou? ¡Sant Cristòfol, home, Sant Cristòfol! El xicot fins aquell instant no havia hagut esment de la diada. Arreplega els seus estres i va a posar-se en fila amb l'altra gent.

-Hola, lleig! ¡No vogus tan de fort, que vas a riscos d'esmalucar-te! -Alerta, que us cau sa barretina, l'avi! -Vatua es gaiató de Sant Cristòfol nano! ¡Mireu que ès una mort, això de deixatar s'aigua, tanta que n'hi ha! ¡Us cansareu molt, manejant aquestes cueres tan grosses!

Pero encara no havia dat dos passos, sentí que las camas casi li deyan prou y tinguè d' afiansarse ab un arbre per no caure. L' infantò ab una carona d' angel qu' enamorava no feya sino mirarsel' mig rient. Cristófol prou va sentirse mortificat; pero, fent un esfors, va passar lo riu. Al deixar lo noy á terra: Certament, no m' esplico com pot ser va dir que un infant com arribi á pesar tant.

En Temme submergí una estona les seves cames nues, pregant de cor endins a Sant Cristòfol que el rentés de tota sement de dolor reumàtica. Després s'apart

No sabia què empescar-se. El cor, però, li deia: -Apa, apa; prova, prova. I va posar-se a parlar sense saber què deia i amb el seny mig esbalaït. Va parlar a la babalà: de la diada de Sant Cristòfol, de l'alça del peix, de la vinguda de forasters... I, sobtadament, se li acudi una idea que li aclarí tot l'esperit: una bona idea per a interessar la seva mare a la conversa.