United States or Nigeria ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ja estan bé, però ni que s'haguessin badat el cap no tornaria a dar un tomb per aquí. Sap que abans repetien, entre tots dos, quatre vegades, l'una després de l'altra, la mateixa història, i que, després del primer accident, amnèsics, la repetien de dotze a catorze vegades, l'una després de l'altra? Doncs bé, això es veu que era poc.
-Aigua, Senyor! sospiraven, guaitant al cel, els pagesos. -Aigua, Senyor! repetien les dones, eixint adalerades, al pas de les portes, per escorcollar d'ample a ample la volta immensa i llisa. -Aigua!... volem aigua!... ¡Necessitem aigua! semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.
Vaig sentir un gemec a prop meu. L'havia esclafit aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família. Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix.
-Un fill, bon Déu! repetien en veure's isolats, sense una ànima que compartís amb ells alegries i penes, sense un amic ni un parent que els consolés en les afliccions o els animés en els entrebancs i trencacolls que, en llur caminada vida enllà, els dificultaven els passos.
Els ecos del rocam repetien els sons sense interrupció, i, al llunyedar, un punt blau semblava engrandir-se a mesura que ens hi acostavem: era la eixida del congost. -Fritz- em va dir Sperver, -som al llit del torrent del Tunkelbach.
Les seves voltes, altes i profundes, repetien a la distància el renou de les nostres passes i l'aire de fora entrant per les espitlleres, feia vacil·lar la flama de les atxes plantades de lluny en lluny a les anelles de la muralla.
-Foc! Foc al Pairé, a cal Blaset, al molí! Santa del cel, que tot crema! repetien les veus més properes dels veïns que, plens de terror, corrien d'ací d'allà, sense saber lo que es feien, o, millor dit, que més que pensar en socórrer les necessitats agenes, sols se preocupaven de les que a ells poguessin venir-los-hi, ja que ni per un moment dubt
El més pobre posseïa una dotzena de bestiasses, que valien un grapat d'unces; i quan un d'ells se presentava a fira o a mercat solia ésser objecte d'expectació; la gent el senyalaven amb el dit i repetien ses paraules de boca en boca. -En Feliu d'Olot! Mireu! -Qui és? -Aquell de la faixa musca, que porta un bastó llarg capçat de cuiro. -Ja... aquell home rabassut i vermell. Té cara d'espavilat.
Paraula Del Dia
Altres Mirant