United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !


A l'últim tots callen després d'haver trobat que el noi feia fatxa de moro. El noi fa un discurs en vers, que no em recorda, i comença a fer els jocs de mans. -Aquí tenim un joc de cartes... -Hi deu haver trampa! diu la de l'entresol, que vol fer l'eixerida. -Dona!... és clar... no hay juego sin trampa . -D'aquestes cartes... vostè faci el favor de pensar-se'n una.

El jutge, els civils i el minyó eixiren a l'era. Després d'una breu conferència, partiren junts. El jove caminava al davant, roig com un perdigot. El Triador i el Roquet se'n tornaren a cavar blat de moro, i la casa del jutge rest

Llaurant primer els camps, per a fer-hi després els formigons que havien d'adobar les terres i deixar-les a punt de rebre la sement; aprofitant el ruixat que entendriria les que havien de ser hort, per a fangar-les i femar-les; enterrant la llavor del blat de moro, i conjuminant crestalls per plantar els ensiams o la granussa; esmerçant les hores escadusseres a vallejar la vinya o a fer de manobre al vell Tomàs, que apedaçava la torre a pas de tortuga; va anar passant l'istiu sense pensar en res que no fos la seva dèria i sense baixar al poble sinó els dies d'anar a missa, en què, després de visitar mossèn Esteve, solia anar una estona a cal ferrer, on era ja rebut com a xicot de la Malena.

El vent somovia amb majestat els arbres. Les remors del riu i de la boscúria es confonien harmoniosament i la veu de la jove a cada crit era més ronca i feresta. -Veniu, criminals!... ¡correu que em moro de por! correu... veniu! Per Déu, veniu! ¿Què em dieu de la fi de la Clàudia i la Rosa? -Quina mort! Havia de passar per elles! ¿I diu que no hi havia res d'allò que deien de la Rosa?

El sol descendia entre parracs de boires, feixuc i roig, amarant el bosc d'una llum infernal. No es movia una fulla, no piulava un ocell, no sonava una veu en l'estepar. Les mates exhalaven una fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova inoratjada. -Xica! o Xica!... Jo em moro! Què redimoni devia tenir, aquell animalàs! rumiava la Francisca.

-Aigua, Senyor! sospiraven, guaitant al cel, els pagesos. -Aigua, Senyor! repetien les dones, eixint adalerades, al pas de les portes, per escorcollar d'ample a ample la volta immensa i llisa. -Aigua!... volem aigua!... ¡Necessitem aigua! semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.

Imagina't la calor del desert, amb una mena de plantes que totes tenen punxes, com les atzavares i les figues de moro; imagina't, sense una gota d'aigua, amb una fam tan espantosa, les hores que fan de camí, saltant marges altíssims, sentint de lluny l'olor de la carn, els perills que passen, els vols de mosquits que els punxen els ulls!

VIOLA Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba, però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa? VIOLA Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt. JUTGLAR De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una Crèssida an aquest Troilus. VIOLA T'he entès, amic; això és captar ab traça.

Mentrestant ens anàvem atansant a la costa, que creixia per moments, esbadellant-se en escanyalls, per on s'obiraven verdes fondalades. Els penyals avançats se destacaven, creixent també, mostrant-nos llurs figures rústegues, ornades amb figueres de moro i atzavares.