United States or North Macedonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Lo que és a l'estiu no deixava cap dia d'anar a passar l'estona a casa seva. S'hi estava . M'asseia en el fresc pedrís del pati, a l'ombra dels pàmpols, i ja, fumant un cigarret, m'endormiscava amb les cançons del jai, ja parlava amb ell de les coses de la mar tot guaitant-me-la per la portalada, sempre oberta. La mar! Jo n'estava enamorat. Ell no; i amb tot i això se l'estimava com un marit se pot estimar una dona de males entranyes, que li ha ocasionat molts de disgustos, però que al cap i a la fi no deixa d'haver-se-li arrelat a l'ànima. No en deia mai . -Sa mar! Mal foc que l'assecu.! Ès maleïda, sa mar. I li sobraven motius per a odiar-la, perquè li havia robat un fill, un fill únic, que a la flor de la seva jovenesa s'era negat amb sos companys de barcada. De vegades l'amenaçava amb el puny clos.

-Aigua, Senyor! sospiraven, guaitant al cel, els pagesos. -Aigua, Senyor! repetien les dones, eixint adalerades, al pas de les portes, per escorcollar d'ample a ample la volta immensa i llisa. -Aigua!... volem aigua!... ¡Necessitem aigua! semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.

En Pau se sentí triomfant... però un moment tant sol!... Va mirar entorn i hi va trobar una soledat tristíssima; el sol s'havia fos enterament; en tot el pla no es veia ningú; tot llis... tot igual sense tons ni colors... La mort d'aquella bestiola hi havia deixat una buidor estranya; l'espetec del tret, un silenci anguniós... El gos, després de portar-li, s'havia ajegut pantejant als seus peus, un pam de llengua a fora; i ell, dret entre sarments secs i pàmpols rojos, anyoradís record d'un any més que pasava, feia voltar entre sos dits la guatlla morta, mirant-la atentament.

Jo els deixo, cansat de la llur eixutesa: me'n, vaig cap a la reconada de llevant, i m'assec al pedrís de ca la dida, sota l'emparrat de pàmpols mústics. Heu's aquí la casa més alegre de totes les que em pinten els records de la meva infantesa, i, Déu m'ajudi, ara no goso quasi entrar-hi: tan sense consol és la desgràcia esdevinguda a les dues dones que hi viuen.