United States or Tanzania ? Vote for the TOP Country of the Week !


I fins algú començava a fer córrer la veu que la mort del vell ferrer i la de la Malena, i fins la del rector, havien estat causades per les males arts d'en Biel i la Llogaia: primer havien atuït mossèn Esteve per veure si li arreplegaven el mitjot; després, despistats en trobar-se que el capell

M'han dit que aquesta desgana de publicació i aquesta meva desconfiança venien d'una rel de vanitat; i potsefer que no ho errin, car és una rel que no mor mai completament dins el nostre cor; però jo voldria encomanar aquesta mena de vanitat a molts i molts, que la pateixen d'una humor totalment contrària. Què s'estaria al món de les lletres! Què se n'estalviarien de diners i de males estones!

Però... muixoni!... Em penso que Joe l'Indi ha deixat amics al seu darrera, i no vull que m'amarguin la vida i em juguin males passades. Si no hagués estat per mi, seria a Texas, ara, d'allò més . Aleshores Huck digué tota la seva aventura, en confidència, a Tom, el qual fins a aquell moment només havia sentit la part que en sabia el gal·lès.

Però com sempre hi ha males ànimes, l'inventor d'aquest medi infalible per a deslliurar-se de tota enfermetat, est

I no era jo sol que la sentia aquella cosa... El gos que de bon matí m'anava tant , no volia ja caçar ni a les bones ni a les males.

I pla podia fer-ho ben descansada, la dona! Perquè la gent de Cassanelles, somrient al bon any, semblava haver oblidat les males brames que durant tant de temps havien corregut contra la torre i els seus habitadors.

-Res, filla, res! ¡La tomia prou ho va posar en clar! Era un àngel... pobreta! -Quines males llengües! ¡Hi ha gent que porta verí com els escorpins!

Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que ocasion

Sens dubte hauria regnat temporal enfora i en conservaven la sinistra emoció. Estàvem a darreries de setembre, i no calia pas esperar les bonaces delicioses que la caiguda del garbí dóna a les vesprades del juliol i de l'agost. El mar sentia ja les males humors de la tardor; en el moment més impensat podia pegar-li una rauxa de mal gènit.

-Rénoc de platja!... cap de borres!... ¡canyiula! li deia amb aires de menyspreu. -Amb mi, vos baraiar-te? ¿Que no ho veus, que des primer pinyac t'esbotzaré es costellam com si fos una garbitana podrida?.. Que no pescaré?... No?... A ses bones o a ses males!... I alerta que no haju de grumejar es peixos amb sa teua sang: sents? Porta això o t'estripo!