United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


El pinyoc de gent que s'havia agombolat a la entrada va esclatar en gran rebombori d'alegrança. -Ha parlat! -No és muda! -Curriu... curriu... que sa llengua s'ha desvetllat. Les dones del carrer que feien coixí van deixar-lo apoiat a la paret, els espardenyers van alçar-se dels bancs i les àvies que no podien caminar van glatir davant aquell esclat inesplicable. -Què passa?

El temperament psicològic i substancial de nostra raça i de nostra llengua pot fer-nos sentir naturalíssims en aquest recobrament de la novel·la. Senyalarem, de passada, una especial voluptat que hi ha a fer vívides figuretes humanes en llenguatges nous o renovellats, que és la mateixa cosa.

Per què George no creu necessaris, en una casa, els rellotges despertadors. -Instints socials dels nois. -Pensaments d'un vailet sobre el matí.-El vigilant que no dorm. -El seu misteri; la seva ansietat. -Pensaments nocturns. -La mena de treball que hom fa abans no es desdejuna. -El bo i el dolent . -Desaventatges d'ésser virtuós. -La nova cuina de Harris comença malament. -La sortida diària del meu oncle Podger.-El senyor de negocis considerat com un carrerista. -Arribem a Londres. -Parlem la llengua del viatger.

-Calla!... Calla!... va cridar l'home ple d'esglai, apartant-se d'ella horroritzat i vençut. -Què en farem d'un fill sense llengua?

A aquests mots, que repetia en llengua persa, la majoria s'apartaven, fent-li la reverència; però li cau del cap la tiara, i un jove persa, per nom Mitrídates, que pass

Una perfecta ignorància d'una llengua és respectable; però decantant als periodistes grotescos i a les dones novel·listes, per als quals esdevé cosa de necessitat, aquest barrejat pintoresc que en diem francès i del qual estem tan orgullosos, només serveix per a posar-nos en ridícul. A l'escola alemanya el mètode és una mica diferent.

-, ens n'han vingut de Berlin, amb grans perruques, que no volien veure del malalt sinó la llengua; de la Suïssa, que només en miraven que l'orina, i de Paris que es posaven un trocet de vidre a l'ull per a observar la seva fesomia. Però tots ells no han sabut engaltar-hi i s'han fet pagar abundosament llur ignorància. -Diable! Com ens malmenes!

El dialecte txec es diu que assoleix gran conreu científic i és de molt antiga data. El seu alfabet conté quaranta dues lletres, ço que a un hom li suggereix la idea del xinès. No es tracta, certament, d'una llengua que es pugui apendre a correcuita. Vàrem decidir que fóra millor, per a nosaltres, enraonar alemany, i res de particular no ens va ocórrer.

-Ah, ah! Johannisberg dels Caputxins! digué redreçant-se i fent petar la llengua. Alç

La dona va obrir els ulls esfereïda i volgué parlar i de seguida aquella pesantor de cap i aquell atuïdor soroll d'oïdes va ensopir-la. -Margarida! ¡Si no em respons me la pagaràs! -Quel, no em renyis! ¡Tindré un fill sense llengua! -Què dius? va fer En Quel alçant-se d'un bot com una fera esfereïda. -Jo ho ... Si vols que em mati?... ¡Així no naixerà!