United States or Morocco ? Vote for the TOP Country of the Week !


MARIA Si no'm dius aont has estat no desclouré'ls llavis d'un gruix de cabell per a disculparte. La senyora't far

-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu, que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de la casa. És company meu de col·legi: en R... No el coneixes?... Jo vaig respondre negativament: no el coneixia ni n'havia sentit parlar mai. El meu amic continuà: -, és cosa d'aquesta tardor. I , ¿què em dius? Perquè a tu t'havia interessat molt, la Lluïseta.

-Que no dius res, Ferràn? Mira, veus això que faig? és un d'aquests treballs que'n diem de escultura filosòfica, oi tu? La model feu un moviment afirmatiu mirant en Ferràn, i aquest va estemordir-se en sentir que es deien de tu. -Vui fer escultura d'idees, vui fer sentències amb el fang! ¿Veus aquella processó de gent que camina amb els ulls enlairats?

-A quina hora dius tard? pregunt

Convençuts d'aquestes màximes, ens cal avui, ja que estem en tals circumstàncies, ser nosaltres mateixos homes de cor i excitar-hi els altres. Dit això, calla. Després d'ell, Quirísof pren la paraula: -Abans, Xenofont, solament et coneixia per haver sentit a dir que eres atenès. Però avui et lloo pel que dius i pel que fas, i voldria que els demés fossin com tu: perquè seria un general.

Però mentre som allí, l'home plega la cama, i tots els assistents fan un crit que aquell home és viu. Llavors tu dius: Que visqui tant com vulgui: que el que és jo no el duré. Llavors jo et vaig pegar, dius veritat: perquè em feies l'efecte de saber que era viu. -I què? replica l'altre ¿és que va deixar de morir després que jo te'l vaig haver presentat?

Més pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni, l'honrat Antoni... Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne de precedir el séu nom!... SALARINO Vaja! vés a la ! SOLANIO Eh! Què dius?... Y , la es que ha perdut un navili. SALARINO Déu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.

Però ¿no dius res al senyor Kobus, Súzel? -Què vols que li digui? Ja em veu aquí, i veu el gust que tots passem, rebent-lo a casa. - raó, Christel. Vam parlar a bastament ahir, tots dos: em va contar tot el que passa per aquí. N'estic content: és una bona minyona. Però, ara que hi som posats i que Orchel ens prepara uns quants noudels , sabeu què podríem fer, mentrestant?

-De què en dius coses de res, David? exclam

-Ja pots pensar; la pell de l'esquena; ¡ni un pallís per jaure! -I amb aquesta Rosa tan aturada? -Sempre ha criaturejat, pobrica! ¡però és més festosa! -I com, mare de Déu! se't va esgarriar? -Esgarriar dius? -Ho diuen! , mira; fan córrer que la jova us ha tret perquè diu que estava com ella!