United States or Portugal ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però mentre som allí, l'home plega la cama, i tots els assistents fan un crit que aquell home és viu. Llavors tu dius: Que visqui tant com vulgui: que el que és jo no el duré. Llavors jo et vaig pegar, dius veritat: perquè em feies l'efecte de saber que era viu. -I què? replica l'altre ¿és que va deixar de morir després que jo te'l vaig haver presentat?
I, com que eres bon minyó, tothom t'estimava. Després vares anar fent-te gran i fort; i, com més home et feies, més treballador te tornaves i més podies servir de mirall als joves del teu temps. Emprò vares tenir aquella mala hora, i tothom te va girar les espatlles. -Pas vostè, que em va ajudar tant que va pusquer.
I aquella pau de la natura s'encomanava a en Biel, qui, assegut al marge, escoltava, amb l'afició de l'assedegat que s'abeura, les paraules de consell i de plany, de reny i de consol, que vessaven a raig dels llavis del vell: ¿Te'n recordes, de quan me feies d'escolà?... Que n'eres, de diferent!... Tota la teva dèria era treballar, guanyar diners per ajudar a la teva mare, que al Cel sigui.
Ell, amb una mirada s'entera de si algú els escolta, i, acostant-s'hi, li diu baixet: -Sí, doncs, sí. Qui ets? Però ella li respon cridant: -Sóc una que l'any passat cada dia et veia quan te feies la truita al dematinet per endur-te-la a l'escriptori. Escolta: ¿que encara tens qui et renta de franc? Ell est
SHYLOCK Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva... Hei! Jèssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta llureia. Què fem Jèssica, que no vens? Jèssica! SHYLOCK Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.
Mes, quan el seu home fou al seu davant va restar una estona muda i va dir-li: ¡Volia saber què feies! -Sóc a l'era batollant cigrons- va respondre secament el fill de la Clàudia, mirant-la tot estranyat. I el penediment se n'anava i venia com un rat-penat, que volta fatídicament en les clarors rogenques del capvespre, omplint d'esglai les ànimes sadollades per la superstició. Avui fan el bateig.
I deixant a n'en Ton amb un pam de boca badada, sense saber si riure o cremar-se, en Pere va rependre el camí murmurant: -Llamp de llamp!... Potser sí que va de bo que les mosses se'n riuen!... xafarderes, quina més, quina menys!... Oh, i que si jo n'atrapo una que se'n rigui, potser... potser li inflaré les galtes, jo... potser! -I anava dient els salms al revés, quan de sobte: -Clac!... clac!... clac!... Ja te'n pots buscar una altra, que el que és la Pepeta!... clac!, clac!, clac!... quina cara que feies quan te va plantar pel Jaumet!...
Paraula Del Dia
Altres Mirant