United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !


Xenofont ofereix amb ells un sacrifici. Bàsias d'Èlida, endevinaire, que hi assisteix, diu que les entranyes li són favorabilíssimes, i que el persa ser

Li posaren una manta als lloms, i (oh, el mirament per les seves entranyes somogudes!) l'amo es dispos

Aleshores, l'altre, baixant els ulls i veient-lo riure, exclamà: -Que no tens entranyes? ¿No veus enlloc sinó temes de mofa? No tens gens ni mica de sentiment! -No cridis tan fort, cap calent: tot el món ens esguarda. -I si m'agradés de cridar fort?... si m'agradés de cantar-te les veritats? si m'agradés...

Tot seguit Arexió, l'endeví dels grecs, degolla, i les entranyes són favorables des de la primera víctima. Llavors Xenofont diu: -Jo sóc del parer, oh generals, d'arrenglerar darrera la falanx algunes companyies en cos de reserva, a fi que si cal hi hagi qui la sostingui, i els enemics en desordre topin amb tropes formades i fresques. A tots els sembla .

Va morir ella... va morir la criatura que duia a les entranyes... i des d'aquell punt, el seu home va semblar que es tornava boig... i així que veia un cavall, com si vegés el mal esperit. Tots els carreters varen restar pensatius contemplant el cadàver de l'establer. Era a vigílies de Setmana Santa.

Aleshores tothom és del parer d'esperar; ara, que és essencial de sortir per queviures. En vista d'això es tornen a immolar fins a tres víctimes: i les entranyes no surten favorables. Ja els soldats van cap a la tenda de Xenofont, dient que no tenen per menjar. Però ell respon que no els far

I a voltes s'ajup com si sentís una punyida que li travessa el pit, i llavors amb l'aigua beneïda es xopa els cabells, es mulla la cara, es ruixa el pit i es xarbota la roba i beu amb desfici de boja, com si volgués apagar la flama de la maldat que li crema les entranyes.

En aquell moment Nicklausse suspengué la seva narració: l'emoció l'ofegava. El mateix vell Furbach se sentia tot enternit: veia com el brau minyó plorava davant aquelles recordances. Aitals sanglots de felicitat el commovien fins a les entranyes, però no trobava una paraula a dir.

Però ha afegit, que en aquelles entranyes es revelava no quin engany o insídia contra mi: i naturalment ho encertava, perquè ell mateix tramava de calumniar-me davant vostre. Ell és, en efecte, qui ha llançat el rumor que jo meditava d'executar aquests projectes sense el vostre consentiment.

La qüestió present va solucionar-la donant a la senyora de les roges galtes un bitllet de cinc lliures, que representaven els guanys d'un mes del periòdic. I ella marxà, duent-se'n el fruit de ses entranyes fet malbé. Un cop fora, el nostre redactor en cap em va dir amablement: -No pensi que vaig a fer-li cap retret, per això. No ha estat pas culpa seva, sinó la planeta.