United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !
En poques paraules: rumiava una pila d'idees, i tals eren aquestes idees, que palesaven la seva feblesa d'esperit. Mai no he conegut una criatura més estranya, i ensems, tan inofensiva com un infantó acabat de néixer. Amb una regularitat de dos cops per setmana queia malalt, i, per consegüent, no podia anar a classe.
En la seva fuita, en Biel es sentia ja penedit d'haver plantat cara al bander, i, malgrat el seu esverament, no sabia estar-se de rumiar. I el que rumiava era que potser el millor que li podria escaure seria que el seu perseguidor el deixés al seti d'una escopetada, per a acabar d'un cop amb la vida que duia.
El sol descendia entre parracs de boires, feixuc i roig, amarant el bosc d'una llum infernal. No es movia una fulla, no piulava un ocell, no sonava una veu en l'estepar. Les mates exhalaven una fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova inoratjada. -Xica! o Xica!... Jo em moro! Què redimoni devia tenir, aquell animalàs! rumiava la Francisca.
No hi feia res, que topés amb dificultats terribles; no l'esverava el ridícul ni la por d'un fracàs: ella estava seguríssima que complia amb el seu deure. Vet aquí per què aquella nit la nostra adorable Paulina rumiava i pensava i estava una mica intranquila. S'havia donat el primer pas: el decisiu, potser. Ella estava seguríssima que Isabel no hi venia malament.
M'han estafat molts de diners, no sé si ho sabeu. El ladre... esquarterat el pugui veure!... la rumiava ja de temps la seva malifeta, n'estic segur; però semblava un santet com vós, totes les seves paraules respiraven honradesa, era impossible endevinar-li la pensada. I... veieu?.. Aquest és el mal precisament.
Però ell, com si li llegís en els ulls el que rumiava, va respondre amb to calmós: ¡No somnio, no somnio... Aquí si algun somni hi ha de meravella, són els prodigis autèntics que jo he vist i tocats... Són els murs d'or i d'aram que he construit pel gran temple... són els milers de dones, blanques com llet, rosses com sols, tendres com lliris, que he tingudes per esclaves... Ja s'és perduda la memòria dels grans homes... ningú em coneix... ningú em coneix...
De dia no rumiava pas res més, i de nits hi somniava. La dèria de veure's amb els seus mateixos ulls, tal com era, tal com la veien els altres, la feia tornar pensívola i tristoia, com un que ha perdut quelcom i no sap trobar-ho. Tot ho feia d'esma i les coses li queien de les mans. La seva àvia li deia: -Què tens? Sembles enza...
Però el vell Tomàs, temerós que se li acabés la feina més aviat que del comte, va resoldre privar-li semblants accions; i, sempre sorneguer, sempre viu com una mostela, sempre callat i somrient, va pendre el determini de carrossar cada dia les eines de casa seva a la torre i de la torre a casa seva. -Que s'hi faci amb les grapes, si vol- rumiava el vell.
Paraula Del Dia
Altres Mirant