United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !
I heu's aquí que una vegada se sentí sobtadament renou de cavalls en el fresc silenci nocturn. -Vénen! crid
Com que tothom parlava de Hoche, m'hauria plagut molt de coneixe'l, i vaig lliscar contra la paret, tot mirant, amb el nas en l'aire, aquells homenassos que feien tant de renou a casa.
Però ja la masia era plena de renou: en el corral, el gall, les gallines, el ca, tot anava i venia, escatainava, lladrava. Dins la cuina, les cassoles dringaven, el foc espetegava, les portes s'obrien i es tancaven. Una llanterna passava per fora, sota el cobert. Hom sentia com trotaven al lluny els obrers, arribant del Bichelberg.
I va llençar-li la resta de la cuixa de cabirol. Les barres del gos, en haver-la, feren un renou terrible, i Sperver, tot mirant-me amb un somriure estrany, va dir: -Fritz, si t'agafés pel seient de les calces, no aniries pas gaire lluny! -En nom de Déu, jo i qualsevol que fos!
No cal dir que en son interior renegava d'en Ramon, d'aquell revolucionari desenfrenat, que semblava complaure's en posar-ho tot en renou. Ja hi convenia, ell també, en què les coses no anaven pas com devien anar, i també se'l reservava el dret de bescantar el Govern; però què en farem, de tocar-hi res, si encara potser ho espatllarem.
Les seves voltes, altes i profundes, repetien a la distància el renou de les nostres passes i l'aire de fora entrant per les espitlleres, feia vacil·lar la flama de les atxes plantades de lluny en lluny a les anelles de la muralla.
Però el renou s'acostava, i Kobus somreia. Finalment, el carruatge desemboc
Tot discutint, es disposaven a davallar, quan va sentir-se un petit renou pels volts de la porta. Es giraren i veieren, dreta contra la paret, una noia de setze a disset anys, amb els ulls acalats.
I va posar-se a tocar, tot cantant: Roseta, cos lleuger dóna'm el teu cor o, si no, em moriré! No es cansava de repetir la bella romança, i la cosa durava vint minuts llargs, quan es sentí un petit renou a la porta: algú trucava. -Veu's aquí David- digué, tornant a tancar ben de pressa el clavecí. -Quines rialles faria, si em sentia cantar la Roseta !
Per atzar, resultava evocat tot un món de memòries. No sé pas quan de temps feia que durava el nostre silenci, quan un rondinament sord, terrible, com el renou lluny
Paraula Del Dia