United States or Gabon ? Vote for the TOP Country of the Week !


El jurat va dar aquesta, sentència: El pis de l'inglès és més esplèndid, però l'or es pot vendre, els bitllets de Banc es poden arrencar i fer-los servir: no és tot perdut. El pis de l'espanyol és menos ric, però tot és de cristall. Res valor intrínsec; tot és delicat i trencadís. Si es treu del lloc no hi ha ningú que en doni un quarto: tot és perdut. L'espanyol va guanyar.

El jurat, la família, el sogre, els nuvis i totes les persones interessades en l'assumpto, se van reunir en un punt que hi ha a Londres, que ve a ser com si aquí diguéssem la pega del mig de la plaça de Sant Jaume, i, formant-se en comitiva, se van dirigir a visitar els dos pisos, començant pel de l'inglès.

El pianista s'esforça per acabar el preludi, però s'ho deixa córrer i prova de seguir a Harris amb l'acompanyament de la Cançó del jutge , treta del Procés davant un jurat . Veu que allò no va , i es demana on és i què és el que fa. Perd el cap, i de sobte s'atura. Ho fa meravellosament! ¡Continuï! El pianista: -Em sembla que hi ha un malentès. Vejam: què canta, vostè? De cap manera!

Ja que ell la joia per mi estimada y que vós haviau jurat guardar en record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vós. Res de quan me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu ni una nit fòra de casa, vigileume com un Argos.

I el silenci s'establí per uns instants. Després digué George: -Si no haguéssim jurat córrer a una mort segura dins aquest vell fèretre movent... (i llanç

Gipping, i que aquesta, creient que s'havien ficat lladres a la casa, no li passés pel cap cridar la policia. Ja es veia agafat del coll pels dos guàrdies i conduït a la caserna. Amb una gran excitació nerviosa, malalt, es representava el seu procés, els seus esforços per explicar els fets al Jurat, que no el creuria, i la seva condemna a vint anys de treballs forçats!

Uns acords brillants marquen el preludi de la Cançó del jutge , treta del Procés davant un jurat per un pianista nerviós. Arriba el moment de cantar, però Harris se'n distreu. El pianista torna a començar el preludi, i Harris es posa a cantar els primers versos de la Cançó del primer lord de l'almirallat de Pinafore.