United States or Martinique ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quan vaig passar el pont de la Mostela, un pont de pedra estretíssim i d'una sola arcada, tan senzill que es diria que és l'os d'una costellassa, la nit era ben entrada. A l'altra part del pont el bosc era d'una negror imposant. Certament vaig agafar por. Però... de què?... De lladres? Ni tampoc no hi somniava. D'estimbar-me?
-Lladres, lladres! Assassins! -va cridar. Foc, foc! Oh de la ronda! Lladres! Foc! Auxili! Socors! I per aquest estil indefinidament.
El prior va compendre que era arribada l'hora d'un gran determini. Féu, dones, venir els lladres a la seva presència; i va dir-los, amb cristiana sinceritat, el com i el què d'una situació tan aflictiva, però els lladres no entenien pas certes elegants frases llatines amb les quals el docte prior al·ludia a l'inajornable problema, ni els eufemismes graciosos amb els quals procurava de palesar una resolució enèrgica, baldament cortés en l'expressió. Fins i tot, un dels lladres començ
-Pobre companyó! Pobre companyó! Tan jove! -Això hauria d'ésser un escarment per als lladres de tombes. -Muff Potter anir
-Estic disposat- diu Xenofont -en ser que haurem sopat, a anar amb la meva rerassaga a apoderar-nos del puig. Tinc guies: els gimnetes han pres en una emboscada alguns dels lladres que ens seguien. I per ells sé que la muntanya no és pas impracticable, sinó que s'hi pasturen cabres i bous; de manera que, un cop siguem amos d'una part de la muntanya, hi haur
Si un dia us voleu convertir en lladres d'esposes, jo faré per vosaltres una guardia tant llarga com la vostra. Acosteuvos: aquí viu mon pare, el juheu... Ep! Que surti algú! JÈSSICA Qui sóu vós? Digueumho, pera més assegurarmen, y això que puc jurar conèixer vostra veu. LLORENÇ Llorenç, el teu amor! JÈSSICA Llorenç, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vós he estimat?
Gipping, i que aquesta, creient que s'havien ficat lladres a la casa, no li passés pel cap cridar la policia. Ja es veia agafat del coll pels dos guàrdies i conduït a la caserna. Amb una gran excitació nerviosa, malalt, es representava el seu procés, els seus esforços per explicar els fets al Jurat, que no el creuria, i la seva condemna a vint anys de treballs forçats!
El pare d'en Joan també va llevar-se. Ben cregut que hi havia foc, aiguat o lladres, sortí a la finestra dient: -Si no fos pecat desitjar un mal... fins me'n alegraria del que deu passar! ben segur que'l noi hi passar
Però les dones no les mateu. Les dones les tanqueu, però sense matar-les. Sempre són belles i riques, i qui-sap-lo espaordides. Els preneu els rellotges i altres coses que duen, però sempre llevant-vos el capell i parlant amb cortesia. No hi ha ningú tan cortès com els lladres: a tots, els llibres ho trobareu.
Ben pescuts, els lladres, irradiant aquella satisfacció natural que fa traspuar el gaudi d'una renda segura, van anar tirant admirablement qui-sap-lo temps. Però en aquest món no hi ha cosa segura, i cada ofici té el seu risc.
Paraula Del Dia
Altres Mirant