United States or Mauritius ? Vote for the TOP Country of the Week !


N'hi ha quatre de bigues i ell hi veu les quatre cordes del seu violí i les petja amb la mirada i canta amb l'imaginació. El desvari no'l deixa. La febre l'ablana.

Cada u s'ajunta amb els coneguts que li són més simpàtics, se formen colles a la vora del mar, i, mentre el cos se retorna gaudint la bravada de l'aigua, s'enraona, se riu, se canta i es passen xaladament les hores. Les dones s'asseien a la moda turca, aclofant les anques en terra i encreuant les cames.

-Jo també me n'haig d'anar... diu el nebot. -Sentin-se, senyors. -El quinto , el quinto !... Jo amaniré la taula. No hi ha remei: cada qual agafa una cadira, surt al menjador i pren lloc. El senyor que les canta, ja remena les boles dintre del bombo, arreglats els cartrons i comença a repartir-los. Però ca!... en ma vida he vist un quinto més desgraciat.

L'ocell no ganes de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un desesperat.

Entretant la gent de la batllia sentia un horrible calfred. La mare alçant les mans al cel va exclamar esfereïda: -Canta!... sentiu? canta!... -Oidà!... canta sol... feu el pare que ajupia el cap estemordit. -Canta!... Fill meu... Fill de ma vida!... s'ha tornat boig... pobret!... s'ha tornat boig! -I ben boig!...

-Canta, noia, canta! ¡pots ben cantar la cançó de la fam! ¡Que canti la jova de can Bou que ha dut el pa a ca seua est

El pianista s'esforça per acabar el preludi, però s'ho deixa córrer i prova de seguir a Harris amb l'acompanyament de la Cançó del jutge , treta del Procés davant un jurat . Veu que allò no va , i es demana on és i què és el que fa. Perd el cap, i de sobte s'atura. Ho fa meravellosament! ¡Continuï! El pianista: -Em sembla que hi ha un malentès. Vejam: què canta, vostè? De cap manera!

El canari canta frisós dins la gàbia, i no vol adormir-se de cap manera. Paulina ha deixat les plates gairebé intactes. La cambrera ha insinuat tímidament: -Senyoreta: que no es troba ? -No és res, no és res- ha contestat Paulina; -ja podeu anar a sopar. Paulina ha pres una pera de confitura, i l'ha mastegada d'esma sense trobar-li cap gust.

-, vamos, ... s'encarrega de dir el pobre senyor Vintró. -Que farem el quinto , en acabat? diu el senyor que canta les boles. -Ca!... no tindrem temps... Calli, calli! -Bueno, aquesta bola ara me la menjaré... Ja està. -Fill, no t'empassis el paper, que fa mal, surt una senyora d'edat.

En les branques del suro una cigala canta, i, en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat, contemplant-la immòbil, amb una devoció absurda, avergonyidora: talment l'hereu de l'amo. La marinada ratxeja encoratjadora per aquell cimal. S'obiren pobles, rierals, selves i conreus, i el cor s'eixampla.